Mig Món

Súria

L'any 1885 s'esmenta en el relat d'una excursió particular feta, l'any anterior al de la seva publicació, a Cardona i Solsona passant per Súria. Diu així la descripció: "(...) passarem (...) per Súria, en quals immediacions un dels companys de viatge nos feu observar un punt que la gent del país anomenen Mitj Món, en rahó de veures en un gran tall de roca á las voras del Cardoner una raresa geológica, consistent en una convergencia en ángul agut de dúas grans faixas de strata, en sentit oposat depositadas, formant una especie de arch de punta d'ametlla, lo qual ha fet suposar com si allí fós la clau de una gegantina volta que la crosta del mon formés (..)" (CREUS, 1886). Amades (1929) parla d'un roc acabat en punta molt aguda, al voltant del qual hi ha un seguit de pedres disposades en forma elevada i coincidents totes en un mateix vèrtex, les quals, segons el dir i creure de la gent del país, precisen el centre de la Terra, ja que justament d'aquest vèrtex irradien tots els altres minerals que formen la massa del món. Al Costumari, Amades (1985: 4, 160) afegeix al parlar dels cultes de caire orogràfic, espeleològic o lític explica que el 23 de juny, la veu popular veu en aquestes roques encarades la marca de l'acabament del món i el centre de la terra, que fou per on s'acabà en ésser creada, d'aquesta manera i, segons aquesta creença quant el món s'haguí d'acabar, aquelles pedres s'ajuntaran. La creença més explicada actualment consisteix en que Deu comença a crear el món en aquest punt i quan acabà, en el mateix punt uní tots dos extrems i el que es veu és la cicatriu d'aquesta unió (MARTIN et alií, 1996).