Barraca del Serrat d'en Borrell
Sant Pere de Vilamajor

    Vallès Oriental
    Serrat d'en Borrell
    Emplaçament
    Per un corriol molt emboscat que creua el Serrat d'en Borrell
    650 m

    Coordenades:

    41.72338
    2.3743
    447957
    4619253
    Número de fitxa
    08234-214
    Patrimoni immoble
    Tipologia
    Element arquitectònic
    Modern
    Contemporani
    Popular
    Segle
    XVII-XX
    Estat de conservació
    Dolent
    En estat ruïnós.
    Protecció
    Inexistent
    Accés
    Difícil
    Sense ús
    Titularitat
    Privada
    08234A006002820000IX
    Autoria de la fitxa
    Virgínia Cepero González

    Es tracta de les restes d'una barraca de bosquerol, situada al Serrat d'en Borrell.
    És de planta triangular, construïda amb pedra seca, de procedència local i mida mitjana. No s'observen restes de la coberta, probablement de tipus vegetal o de lloses de pedra.
    El seu mal estat de conservació impedeix determinar les seves dimensions. Tanmateix, al no disposar de cap tipus d'informació sobre l'estructura, és fa molt difícil precisar la seva cronologia.

    Element localitzat durant la visita a la zona del Serrat d'en Borrell.

    Les barraques de bosquerols, característiques de la zona de mitja i alta muntanya de l'àrea mediterrània, són l'evidència d'unes pràctiques econòmiques basades en l'explotació del bosc.
    És molt difícil atribuir a aquestes construccions una cronologia precisa, tot i que es documenten a partir del segle XVII i XVIII, donada l'explotació de les parts més altes de la muntanya, tant per pastures com per carboneig o desforestació. També a finals del segle XIX i inicis del XX, l'explotació dels productes forestals fou molt important.
    Les barraques es construïen amb un llarg tronc travesser inclinat, que es sustentava per un extrem amb dos puntals fets amb troncs bifurcats, i l'altre extrem a terra. Sobre el tronc es disposaven, a ambdues bandes, un seguit de troncs inclinats amb una coberta vegetal (branques, pinassa, fulles d'alzina, bruc, etc.), impermeabilitzada amb ginestell, terra o suro. El mur de la part del davant de la barraca era de forma triangular, fet amb pedra seca. Hi havia una obertura per a poder entrar, amb una porta feta amb branques, i una obertura al sostre, que feia de xemeneia.
    Eren construccions temporals i rústegues, que proporcionaven als bosquerols un mínim de comoditat, durant els períodes de l'any que havien de passar al bosc.