Barraca de vinya Pla de Santa Cecília 2 Talamanca

Bages
Plans de Santa Cecília, 08279 Talamanca
Baixem a la riera per obaga del Castell i la creuem seguint fins una esplanada de roca, a la dreta

Coordenades:

41.74532
1.97819
415039
4622004
08277-58
Patrimoni immoble
Edifici
Contemporani
XVIII-XX
Bo
Inexistent
Fàcil
Sense ús
Privada
Ref. cad.: 005A00002
Quim Serdà Manau

Barraca de planta circular amb l'entrada orientada a ponent. Presenta un parament fet de pedra seca mitjançant carreus de diferent mida i petites falques repartides per tota l'estructura. Trobem alguns blocs de pedra molt ben escairats a l'entrada, que sembla deurien pertànyer a l'antiga capella de Santa Cecília, ubicada probablement, en aquest mateix indret. L'entrada presenta tres primes llindes (la més baixa està partida per la meitat) sostingudes damunt dos brancals formats per carreus rectangulars i quadrangulars ben escairats i coronats per dues impostes Les mesures de l'entrada són les següents: 170 cm d'alt, per 90 cm d'ample i per 70 cm de gruix. La barraca no presenta cap més obertura. El diàmetre interior és de 285 cm per 230 cm d'alt. Està lleugerament fumada. La coberta és feta per aproximació de filades, tancant al capdamunt amb una llosa. Exteriorment està recoberta per terra i vegetació que hi ha crescut, i recau sobre una filera de lloses rectangulars molt primes (alguna ha desaparegut) que creen una cornisa que sobresurt uns centímetres del parament del mur. L'alçada exterior és aproximadament de 300 cm.

Sembla que, segons les fonts orals, està situada just on hi havia l'antiga capella de Sta Cecíla, aprofitant-ne fins i tot, alguns dels carreus.

En el cas del Bages, la presència de barraques està íntimament relacionada amb el conreu de la vinya. Tot i que actualment la vinya ha quedat reduïda a unes àrees molt concretes, la comarca compta amb una llarga tradició vinícola. Hi ha estudis que ens parlen de la importància de la vinya en aquesta zona durant l'època romana i medieval. La continuïtat d'aquest conreu i la seva importància queden palesos pels nombrosos testimonis que encara queden presents. A principis del XVIII la vinya ja era molt important a la zona del pla. A partir d'aquest moment es va viure una extensió del conreu al Bages, més en el pla que en els altiplans, que arribarà fins al s. XIX. Superada la crisi de la fil·loxera, el conreu de la vinya recuperarà el nivell productiu anterior a la crisi fins a principis del segle XX, quan el reclam de noves inversions en el camp vitícola comportà l'abandonament de terres per part d'un gran nombre de petits pagesos. El conreu de la vinya requeria una contínua presència del pagès al vinyar, fet que comportava la necessitat de disposar d'un lloc proper on aixoplugar-se o guardar les eines, més si tenim en compte que sovint hi havia una distància considerable entre la peça de conreu i la residència del pagès. La majoria de barraques tenen les parets interiors completament fumades, la qual cosa sosté la idea que servien com a aixopluc davant dels possibles canvis climàtics. Les magnífiques condicions tèrmiques que ofereixen l'interior de les barraques devien ésser una bona compensació dels rigors del sol estival, i també un lloc segur on esperar a recer el final d'un temporal. A part d'aquestes utilitzacions més genèriques, hi havia tot un seguit de funcionalitats més específiques que no es poden deixar de banda. El pagès, adaptava les construccions de pedra seca a les seves necessitats, les quals podien variar molt segons l'època, el lloc o el conreu. Als municipis bagencs del Pont de Vilomara, Talamanca i Mura, les barraques s'adossaven a les tines que hi havia a prop dels camps. A més de refugi servia per protegir l'accés a la tina per la part inferior. Les barraques bagenques presenten uns trets molt uniformes. El material bàsic és la pedra utilitzada gairebé sense treballar. Només en els llocs més destacats de la construcció, com les cantoneres, llinda o obertures es retallen les arestes dels blocs. Les barraques bagenques destaquen sobretot per la seva simplicitat. Són de dimensions reduïdes si les comparem amb les construccions més meridionals o baleàriques. La planta és quadrada o circular i d'un sol habitacle. SOLER (1994:22)

SOLER i BONET, Josep (1994). Les barraques de vinya. Les construccions de pedra seca a la comarca del Bages. Centre d'Estudis del Bages, Manresa.