Barraca de vinya de Tornamira
Oristà
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
La barraca de Tornamira es troba situada al marge d'un camp vorejat per un meandre de la riera Gavarresa, a l'est de Tornamira i al nord de Puigciutat. Es tracta d'una barraca de vinya de grans dimensions, de planta circular, aïllada, construïda amb pedra seca i falsa cúpula coronada amb una pedra punxeguda, utilitzant majoritàriament pedres mitjanes. Sobre la coberta, coronada amb un caramull, s'hi estén una capa de vegetació baixa. També presenta una ràfec de lloses voltant el perímetre de la barraca. La barraca presenta cinc obertures: la porta principal encarada a l'est formada per grans lloses a mode de llinda i quatre petites obertures orientades al sud-oest, sud-est, oest i nord. Interiorment hi ha una cavitat a mode de lleixa per guardar-hi objectes que s'anomenava armari.
Presenta gruixuts murs de 80 centímetres, un diàmetre interior de 3,5 metres i una altura màxima d'aproximadament 3 metres; però el mur té gruixos diferents que s'observa a les obertures. Així en la primera obertura, entrant a la dreta indica un gruix de 100 cm.; la següent obertura, al fons a la dreta, indica un gruix de 90 cm.; la que segueix, al fons una mica a l'esquerra i de majors dimensions, en fa 100 i la del costat esquerra en fa 120. L'obertura principal té un gruix de 80 cm per un costat i 110 per l'altre.
Algun animal ha fet un cau al fons de la cabana doncs es veu el forat excavat i terra acumulada davant. A l'exterior de la cabana, a tocar de l'obertura principal, hi ha la resta d'ossos d'un animal (crani, maluc...) el que fa pensar que l'animal que ha ocupat el cau era carnívor.
Algunes dimensions:
Gruix de mur: varia entre 80 i 110 cm.
Obertura principal: 170 x 100 cm.
Diàmetre exterior: 420 cm.
Diàmetre interior: 260 cm.
Armari a l'interior: 42 cm. alçada x 52 cm. ampla x 34 cm. profunditat
De la llinda al ràfec: 50 cm. de mur.
Les imatges de 2022 són de la revisió feta per Rosa Cabré, Núria Simón, Jordi Bolea.
Història
Les barraques de vinya, també anomenades barraques cerdanes, les construïren els pastors cerdans que baixaven a les planes a llogar-se com a jornalers en el camp. La seva coneixença i experiència en l'art de la construcció de la pedra seca, molt utilitzada en les zones pirinenques, va portar a deixar testimoni d'aquest tipus de construcció en aquestes contrades. Les barraques tenien el seu ús en l'emmagatzematge dels utensilis emprats en les feines del camp, així com també com aixopluc esporàdic en cas de necessitat, ja que les reduïdes dimensions no creen espai per a un llarg estatge. El conreu de vinya s'expandí durant els segles XVII i XIX fins a l'arribada de la fil·loxera (insecte que ofega els ceps) vers el 1890 que provocà la crisi vinícola.
