Barraca de vinya de Rocaguinarda
Oristà
Ubicació
Coordenades:
Classificació
En la part dreta de la barraca un pi tort es recolza sobre la part més elevada d'aquesta, sobre el ràfec i la coberta fent-ne malbé aquestes parts. La coberta està tapada per vegetació baixa.
Descripció
La barraca de vinya de Rocaguinarda es troba situada en una esplanada elevada a l'oest de la masia de Rocaguinarda i al nord de la masia del Crespi, al mig d'un camp. Es tracta d'una barraca aïllada de planta circular de 3 metres de diàmetre interior, 70 centímetres de gruix de mur i uns 2,30 metres d'alçada. Està construïda amb pedra seca, coberta amb volta de falsa cúpula i presenta un ràfec de lloses delimitant el perímetre. Té una porta d'accés al sud coronada amb una llosa a mode de llinda i una petita obertura a l'est i a l'oest. Construïda amb pedres mitjanes.
Es conserven dues pedres col·locades una sobre l'altre per seure-hi, per tant pot tenir un ús esporàdic.
Altres dimensions:
Obertura principal: 150 x 72 cm.
Les finestres, una mica irregulars, fan aproximadament uns 15 x 20 cm.
Les imatges de 2022 són de la revisió feta per Rosa Cabré, Núria Simón, Jordi Bolea.
Història
Les barraques de vinya, també anomenades barraques cerdanes, les construïren els pastors cerdans que baixaven a les planes a llogar-se com a jornalers en el camp. La seva coneixença i experiència en l'art de la construcció de la pedra seca, molt utilitzada en les zones pirinenques, va portar a deixar testimoni d'aquest tipus de construcció en aquestes contrades. Les barraques tenien el seu ús en l'emmagatzematge dels utensilis emprats en les feines del camp, així com també com aixopluc esporàdic en cas de necessitat, ja que les reduïdes dimensions no creen espai per a un llarg estatge. El conreu de vinya s'expandí durant els segles XVII i XIX fins a l'arribada de la fil·loxera (insecte que ofega els ceps) vers el 1890 que provocà la crisi vinícola.
