Barraca de pedra seca en marge de Mas Tabà
La Palma de Cervelló
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
Construcció aixecada en pedra seca en una zona actualment coberta de bosc jove de pi però on encara s'observen els marges de pedra seca dels antics conreus que existiren antigament en aquesta zona. Està inserida dins d'un gran marge de pedra seca de bona factura. La seva façana és rectilínia. Mesura gairebé 3 m d'alçada i de diàmetre interior. La construcció és realitzà per la tècnica de sostre de falsa cúpula, típic en aquestes edificacions (acostament de filades de pedra seca, sense cap mena d'argamassa d'unió, i amb una gran llosa per tapar el forat central del sostre).
Les parets estan fetes amb blocs irregulars de roca calcària, aprofitant les roques de majors dimensions i més regulars per confeccionar la porta. Aquesta, de 0,80 m d'amplada i 1,50 m d'alçada, està formada per muntants de pedra relativament escairada amb una llosa plana coronant-la a mode de llinda. Sobre d'aquesta hi ha una altra falsa llinda suportada per dos blocs que crea enmig una mena de finestra cega o lleixa. Un passadís comunica l'entrada amb la cambra interior, de planta circular.
Les barraques de pedra seca incloses en aquest Mapa han estat agrupades en funció de la morfologia de la seva planta: rodona, quadrangular o inserides en un marge.
Els noms utilitzats per denominar-les han estat triats en funció de tres criteris jeràrquics. En cas de conèixer el nom amb el què aquesta es coneix a nivell local, ha estat respectat. En cas contrari, si l'indret on aquesta es troba disposa d'un topònim concret, s'ha utilitzat aquest i, en cas de que dins d'aquest hi hagués més d'una barraca, aquestes s'han numerat correlativament. En cas de que no existís un nom conegut ni per la barraca ni pel paratge concret on aquesta s'ubica, s'han utilitzat els noms amb els què aquestes han estat inventariades en la recopilació elaborada pel Sr. Lluís Armengol.
Les barraques de pedra seca palmarenques tenen unes característiques morfològiques i tipològiques força similars a les existents als termes veïns de les comarques del Baix Llobregat, Alt Penedès, Baix Penedès i Garraf. Les cobertes són fetes sempre amb la tècnica d'aproximació de filades formant una falsa cúpula. Totes són monocel·lulars. La major part de les barraques palmarenques tenen la llinda formada per una llosa plana, si bé n'hi ha algunes que la tenen formada per la tècnica de sardinell. Algunes barraques tenen contraforts laterals per reforçar-les.
Història
El conreu de vinya a Catalunya i, per extensió, a la Palma de Cervelló, es pot dir que va desaparèixer d'ençà la plaga de la fil·loxera a les darreries del segle XIX. Amb la pèrdua d'aquests conreus la majoria de les barraques, en desús, van quedar abandonades i s'inicià un procés de degradació que en alguns casos ha fet que s'enrunessin.
