Barraca de Cal Sarrió
Rajadell
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
Barraca de vinya de planta circular, construïda amb la tècnica tradicional de la pedra en sec. Aïllada. Està coberta per la vegetació, de tal manera que no s'aprecia la porta ni les característiques de la falsa cúpula.
Aquesta barraca no està a la Wiquipedra.
S'ubica a 70 m. a l'O de Can Sarrió, una casa moderna, al mig d'un camp, prop del camí que va de les Casetes a Barquets, en un punt entre aquests dos llocs.
Història
Les barraques de pedra seca, veritables mostres d'arquitectura rural popular, defineixen el paisatge tradicional d'àmplies zones d'explotació vitivinícola i són l'evidència d'unes pràctiques econòmiques basades en l'explotació de la vinya. És molt difícil atribuir a aquestes construccions una cronologia precisa, tot i que es documenten entre mitjans del segle XVIII i mitjans del XIX, durant l'expansió de la vinya a Catalunya, abans de l'arribada de la plaga de la fil·loxera (anys 90 del segle XIX), tot i que posteriorment, amb la represa a menor escala del conreu de la vinya a la primera meitat del segle XX, es seguiran construint.
La acurada tècnica constructiva va proporcionar a les barraques una gran qualitat i resistència, una tècnica que té paral·lels a bona part de la Mediterrània. Presenten plantes variades, circulars i quadrades principalment. Les parets estan fetes amb pedra en sec, i la falsa cúpula està construïda amb la tècnica d'aproximació de filades, on les pedres es van sobreposant horitzontalment i amb un lleuger pendent. La filada superior s'inclina cap a l'interior, creant anelles de pedra de radi decreixent fins a la cúpula, que es tanca amb lloses i es cobreix de terra.
Les barraques de vinya tenien la funció de refugi, tant de persones com d'animals de càrrega, i servien per a descansar, aixoplugar-se de la pluja i guardar estris i eines.
