Barraca codi 14328 Vallirana

    Baix Llobregat
    Fondo d'en Montané - Can Montané
    Està situada dins dels horts de la masia de can Montané
    259m

    Coordenades:

    41.37482
    1.9182
    409536
    4580932
    08295-245
    Patrimoni immoble
    Edifici
    Contemporani
    Popular
    XIX-XX
    Regular
    Petit enderroc exterior.
    Inexistent
    Restringit
    Sense ús
    Privada
    Ref. Cad.: 08296A00600015
    Adriana Geladó Prat

    Barraca de pedra seca i grans dimensions, del tipus aèria aïllada i orientada al nord-est. La seva planta és de ferradura i presenta un portal d'accés rectangular amb la llinda plana. La coberta és de falsa cúpula i compta amb un contrafort que envolta tota l'estructura. Té un petit enderroc a la part posterior de la barraca. El dia 18 de setembre de 2016, gràcies al propietari, el parcer i el Grup de Recerca del Centre Excursionista de Vallirana, es va poder desbrossar donat que estava completament coberta d'abundant vegetació.

    Les dades han estat extretes de l'espai web Wikipedra.

    A Vallirana, majoritàriament, les barraques de pedra seca estan relacionades amb el món del vi i el cultiu de la vinya. De fet, la vinya va ser la principal activitat agrària a Vallirana fins a finals del segle XIX. En general, cada família tenia la seva vinya (sobretot en el cas de les masies), tot i que amb l'arribada de la fil·loxera a França, la demanda de vi va experimentar un increment considerable, que es traduí en la proliferació del cultiu de vinya arreu del terme. Posteriorment, amb el pas de la fil·loxera per Catalunya, el sector va entrar en una forta crisis que finalment es va poder superar empeltant altres varietats de raïm, reconvertint els cultius i creant els cellers cooperatius, tant en auge durant la primera meitat del segle XX. Les vinyes valliranenques van perviure fins ben entrada la segona meitat del segle XX, abans de l'aparició de les urbanitzacions residencials. Les barraques eren utilitzades per dormir, guardar les eines o aixoplugar-s'hi en cas de mal temps. La pedra que les basteix era extreta de l'arrabassament dels camps i de la construcció dels camins que portaven fins als cultius.

    OLLÉ DORCA, Francesc (2013). Vallirana, poble de vinyes. [Vallirana]: Associació d'Amics de Vallirana i Centre Excursionista de Vallirana (CEV). Http://wikipedra.catpaisatge.net/ (Consulta: 08-09-2016).