Barraca codi 12713
Granera

    Moianès
    Camí del Girbau a Vila-rúbia
    Emplaçament
    A poca distància a ponent de la barraca i el forn d'obra del Girbau
    663m

    Coordenades:

    41.7444
    2.04886
    420914
    4621835
    Número de fitxa
    08095-285
    Patrimoni immoble
    Tipologia
    Edifici
    Contemporani
    Popular
    Segle
    XIX
    Estat de conservació
    Bo
    Protecció
    Inexistent
    Accés
    Fàcil
    Sense ús
    Titularitat
    Privada
    Ref. Cad.: 08094A00300001
    Autoria de la fitxa
    Adriana Geladó Prat

    Barraca de pedra seca del tipus aèria aïllada i orientada al nord-oest. Presenta una planta circular i està coberta amb una falsa cúpula bastida amb lloses planes. L'accés es fa mitjançant un portal d'obertura rectangular, amb una doble llinda plana i els brancals bastits amb roca natural de la zona i blocs de pedra escairats. L'interior compta amb banc per seure bastit amb lloses de pedra planes. No ha estat restaurada i està afectada per l'abundant vegetació de la zona, que la camufla completament.

    Les dades han estat extretes de l'espai web Wikipedra.

    A Granera, majoritàriament, les barraques de pedra seca estan relacionades amb el món del vi i el cultiu de la vinya. De fet, la vinya va ser una de les principals activitats agràries fins a finals del segle XIX, en consonància amb tot el territori de la Catalunya central. En general, cada família tenia la seva vinya donat que el relleu muntanyós i emboscat del terme, traduït en un sòl sec, pedregós i inclinat, afavoria el seu cultiu. Dins del terme municipal, una de cada tres hectàrees conreades estaven dedicades a aquest tipus de cultiu. I alhora, amb l'arribada de la fil·loxera a França i els estralls que va causar, la plantació de ceps va augmentar. La conseqüència fou un increment importantíssim de la població granerina durant la segona meitat del segle XIX. Les barraques eren utilitzades per dormir, guardar les eines o aixoplugar-s'hi en cas de mal temps. Normalment, la pedra utilitzada era extreta de l'arrabassament dels camps i de la construcció dels camins que portaven fins als cultius.

    NAVINÉS, Jordi (2011). "Les tines de vi de Granera". La Granària, 28, p. 23-29. Http://wikipedra.catpaisatge.net/ (Consulta: 20-05-2019).