Balmes de la Penya de l'Àliga
Santa Margarida i els Monjos

    Alt Penedès
    Fondal de la Pòpia.
    Emplaçament
    Des de mas Ballestar seguir cap a la carena de la Pòpia i baixar al vessant sud est.

    Coordenades:

    41.28976
    1.66885
    388539
    4571778
    Número de fitxa
    08251-63
    Patrimoni immoble
    Tipologia
    Jaciment arqueològic
    Medieval
    Segle
    X-XV
    Estat de conservació
    Bo
    Retalls desgastats per l'erosió, ennegriment per fum.
    Protecció
    Inexistent
    Número inventari Generalitat i altres inventaris
    si, CC.AA
    Accés
    Difícil
    Altres
    Titularitat
    Privada
    Ref. cad.: 006A00006
    Autoria de la fitxa
    Tríade scp

    Cavitats poc profundes a la cinglera calcària de la part nord. S'hi localitzen quatre sectors de retalls. El primer es troba més cap a l'oest del conjunt i s'hi poden veure diferents retalls al terra per a recollir l'aigua que degota per les parets quan plou. També hi ha unes escales molt gastades que salven un desnivell de 2 a 3 metres i retalls a la paret natural. El segon dels sectors és el central. Al peu del cingle hi ha les impromtes d'un cobert. S'hi observen els encaixos de les bigues. Dues petites fornícules es troben per sota d'aquests forats i d'una línia incisa per sota de les bigues. Aquest sector tindria 4 metres de llarg per 3 metres d'alçada. Al terra hi ha retalls tapats per la vegetació i a la part oest hi ha sis graons excavats que pugen del terra fins a la línia de bigues, a 3'5 metres d'alçada, aproximadament. El tercer dels sectors està a un nivell més alt que els altres dos. En un espai de 19 a 20 metres hi ha fornícules, dipòsits excavats al terra, canals, forats de pal i dues línies superposades d'encaixos per a bigues,... Al terra hi ha una sitja de boca rectangular amb els angles arrodonits, amb un encaix per a col·locar-hi tapadora. L'últim dels sectors és a l'extrem est del cingle. Hi ha dos retalls fets a la paret, que tenen entre 1'9 m d'alçada i 1'5 d'amplada. La seva profunditat és escassa.

    Pere Giró efectuà un sondeig arqueològic al 1938 sense obtenir-hi resultats. El nom de balmes de la Penya de l'Àliga ve donat perquè forma de la roca sembla la figura d'una àliga.

    GIRÓ,P.: (1938) 'Quaderns de camp.' Vol.1, 1932-1945. (inèdit). RIBÉ, G.; CEBRIÀ, A. i SENABRE, M.R. (1990): 'Carta Arqueològica de l'Alt Penedès.' Vilafranca del Penedès. VIRELLA, J.: (1985) 'Torrelletes, La Casa Alta i el fondal de la Bovera.' Vint-i-dosena excursió a peu pel Penedès. Torrelletes 27 d'octubre 1985. IEP. (inèdit). VIRELLA, J.: (1978) 'Habitacles troglodítics.' dins "Miscel·lània Penedesenca." nºIII. IEP. Pp.270-272. VIRELLA, X.: (1978) 'Catàleg Arqueològic de Castellet i la Gornal' IEP, Pp84-88.