Balma de la Visera
Matadepera

    Vallès Occidental
    Canal de la Coma Roja
    Emplaçament
    Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i Serra de l’Obac
    578

    Coordenades:

    41.64098
    2.02765
    419021
    4610372
    Número de fitxa
    08120 - 334
    Patrimoni natural
    Tipologia
    Zona d'interès
    Estat de conservació
    Bo
    Protecció
    Inexistent
    Accés
    Difícil
    Altres
    Titularitat
    Privada
    08119A002000110000YP
    Autoria de la fitxa
    Jordi Montlló Bolart

    La Balma de la Visera està situada a pocs metres dessota la Balma del Cubell, al vessant hidrogràfic dret de la Canal de la Cova Roja.

    El seu accés s’ha de fer entrant pel Torrent de Matalonga des de les Arenes fins al capdamunt on cal girar a mà esquerra per un corriol que puja molt dret que mena al Turó de Matalonga. Al cap d’una bona estona agafar el trencall de la Castellassa del Dalmau i just quan el corriol creua la canal de la Cova Roja sortir a mà dreta, i tot just a una dotzena de metres, es veuen dos blocs de pedra calcària dretes semblant a un llibre amb les pàgines obertes. Primer, a mà esquerra se situa la balma del Cubell, i travessant el pla del davant d’aquesta, i baixant el marge, es localitza la balma de la Visera.

    Més que una balma, en realitat es tracta d’un abric, format per la caiguda d’un bloc de pedra de la cinglera que en el seu estrat més ble el pas del temps ha en part erosionat. Les seves formes arrodonides li donen la característica forma d’una visera. D’aquí el nom, que a més, s’ha localitzat escrit amb retolador negre en un raconet.  Al dessota hi ha un amuntegament de terra i una escletxa horitzontal a la part inferior, tal vegada un cau d’algun animal de petites dimensions. A ambdós costats hi ha restes murs. El primer rengle sembla més antic, però les altres pedres col·locades al damunt semblen contemporànies. Tal vegada un abric o refugi de bosqueters o un amagatall que s’hauria pogut tancar amb branques recolzades en un sòcol de pedra.

    En aquesta zona, a proximitat dels cingles, la caiguda de grans blocs ha configurat un paisatge d’amagatalls i abrics freqüentat per l’home des de la prehistòria.