La balma del Bord està situada a mig camí de la canal de l’Abella. L’accés es fa des de l’ermita de la Mare de Déu de les Arenes (terme municipal de Castellar del Vallès), passant per davant el mas del Dalmau (terme municipal de Sant Llorenç Savall), per tornar-nos a endinsar des del vessant nord, cap a Matadepera. La ruta continua per un camí ben dret que travessa la Fumada del Dalmau. Ben aviat es converteix en corriol obrint-se a un paisatge majestuós, de cingleres i canals. En arribar a la balma, es comencen a veure, nombroses de teies recolzades en arbres. Es tracta de piles que l’ermità que viu en aquest indret transporta i prepara curosament per poder escalfar-se quan sigui més gran.
La balma és en realitat un bloc paralepípede d’enormes dimensions que en caure i quedar palplantat va deixar dos espais buits que permeten mantenir-se dempeus. El primer que s’observa en arribar no està murat. Serveix d’espai d’emmagatzematge i ofereix un espai per poder estar a fora, i alhora un abric que serveix de repòs, per tallar la llenya, etc.
Cap a la raconada, s’observa una estructura murada en forma de semicercle que correspon a la zona d’habitació pròpiament dita. Mesura una mica més de tres metres d’alçada en la part més alta. El mur s’adapta perfectament als capricis de la roca, està realitzat amb pedra collat amb morter de calç. Presenta dues obertures, la porta i el fumeral. L’espai interior és irregular, d’uns sis metres de fondària màxima per uns vuit de costat.
La porta, d’un metre d’amplada, està situada a l’extrem, sustentada per una llinda de fusta que reposa en un encaix repicat a la roca. La porta consisteix en una barana d’un metre d’alçada feta amb llistons d’avellaner que permet barrar el pas als animals que ronden per la zona. Entremig, n’hi ha d’altres de més llargs i gruixuts que quan fa fred s’afegeixen fins a tancar la totalitat de l’obertura. Per l’interior, una cortina sustentada a la llinda es desenrotlla aïllant l’interior.
A la part superior del mur es localitza el fumeral.
