Balma de la Parrella
Capolat
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
Hàbitat en balma orientat al nord-est. Les estructures ocupen aproximadament uns 25 m. Els murs són de blocs de margues i conglomerats units amb fang. L'estat de conservació és variable, amb alguns punts molt arrasats i altres amb més potència. L'alçada de l'espai permet estar dret al costat de la façana, però a mesura que anem avançant cap al fons de la balma va disminuint.
A l'interior de l'estructura s'hi identifiquen diferents murs de compartimentació que divideixen l'espai en cinc zones diferenciades. Cal destacar que a l'interior s'hi troba una font que mostra un espai construït per millorar la recollida d'aigua. Tota la roca superior mostra restes de sutge, per la qual cosa és molt difícil discernir l'ús de cada un dels espais. A la zona est hi ha una estructura petita i separada de la resta que podria haver correspost a uns estables o a unes corts.
Història
Aquesta balma apareix documentada en el capbreu de 1791 com a termenat entre els masos Casòliba i el Call. En aquest document se l'anomena Espluga de Santaina i no es fa cap esment que estigués habitada. Posteriorment en el "Registro de las casas de campo de cada Distrito y de los Aforados de Guerra. nº 63" (ACBR) de l'any 1856 se l'anomena Balma de Casòliba i sí que es menciona el fet que estigués habitada.
Bibliografia
SOCIETAT D’ARQUEOLOGIA DEL BERGUEDÀ (2004) Inventari i Catalogació del Patrimoni Cultural moble i immoble del Municipi de Capolat. Inèdit.
