Ball de gitanes
Santa Eulàlia de Ronçana

    Vallès Oriental
    Santa Eulàlia de Ronçana

    Coordenades:

    41.65232
    2.22919
    435817
    4611462
    Número de fitxa
    08248 - 167
    Patrimoni immaterial
    Tipologia
    Música i dansa
    Contemporani
    Segle
    XIX-XXI
    Estat de conservació
    Bo
    Protecció
    Inexistent
    Accés
    Obert
    Lúdic
    Titularitat
    Pública
    Ajuntament de Santa Eulàlia de Ronçana. Ctra de la Sagrera, 3.
    Autoria de la fitxa
    Marta Lloret Blackburn - Antequem S.L.

    El ball de gitanes és una dansa popular amb molta tradició a Santa Eulàlia. Es balla durant les festivitats més destacades que es celebren a la població, com és la Festa Major i l'aplec de Sant Simple. També assisteixen a les nombroses trobades arreu del territori. Els nois van vestits amb faixa i espardenyes, mentre que les noies porten vestits de colors vistosos. El ball consta de les quatre peces principals: la Catxutxa, la Contradansa, la Jota i el Xotis. La Catxutxa és l'entrada del ball, en la que els dansaires fan el punt dels balancers fent una trena entre sí. La Contradansa es balla en fileres que es trenquen en fer les eixides. La Jota és un ball ràpid amb ritme de vals-jota. El Xotis té una part muda, en què l'únic so és el repic de les castanyoles.

    La primera referència documental que tenim del ball de gitanes a Santa Eulàlia és de l'any 1884. El folkorista Joan Amades explica una particularitat del ball de gitanes que tradicionalment es ballava a Santa Eulàlia. En aquesta, en el transcurs de la dansa, s'hi feia una representació en què un dels diablots es veia afectat per un sobtat mal de ventre i moria entre gemecs. Els altres diablots miraven de reanimar-lo a través de tot tipus de mitjans: la utilització d'una paella amb sutge amb el qual li untaven la cara; la introducció d'una clistera dins dels camals dels pantalons i el remullaven; etc. Al final, els diablots estiraven la corda que li penjava (que s'havia introduït abans de la representació), simulant que la mort s'havia produït per la solitària. Finalment, aconseguien ressucitar el diablot, que s'aixecava esbojarrat fent plantofades als diables que l'envoltaven.

    AMADES, J. (1997). Danses de la terra: música i dansa tradicional a les comarques de Barcelona. Vol. I. Tarragona: El Mèdol.