Avenc fals del Cavall de La Barata
Matadepera
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
L’avenc fals del Cavall està situat en el vessant hidrogràfic esquerre de la Riera de les Arenes, al nord-est de La Barata. Un cop arribats al quilòmetre 9 de la carretera de Sabadell a Talamanca, entrar en direcció a la riera i pujar pel camí obert en el marge que s’enfila cap a Can Pèlacs. Abans de creuar la Canal de la Forn del Cargol, a mà esquerra, hi ha un camí amb una cadena que barra el pas als vehicles. Abans d’arribar a l’avenc del Cavall de la Barata, a un centenar de metres a mà dreta, hi ha una torrentera per on s’hi accedeix. Pocs metres més endavant a mà esquerra, hi ha un gran roquissar erosionat pel pas del temps pel qual cal enfilar-se. L’avenc està situat al capdamunt, dissimulat per branques de galzeran i un gran llorer.
Es tracta d’una petita cavitat de 4 metres de fondària i un recorregut total de 7 metres, format en una litologia de conglomerats dins de la gran unitat de la Serralada Prelitoral. Quan plou i baixa el torrent, aquest avenc fa funció d’engolidor d’aigua.
Presenta dues boques, tot i que una d’elles és actualment impenetrable. Un cop dins, baixar per un ressalt de dos metres que condueix a una sala de dimensions reduïdes. Des d’aquest indret s’inicia una galeria força inclinada que mena fins al fons de la cavitat. En aquest indret, la sorra, fang i pedres han obstruït un possible pas.
Es recomana no entrar si no és amb un professional de l’espeleologia. La pràctica de d’aquest esport comporta un factor de risc elevat si no es tenen uns coneixements tècnics bàsics que es poden adquirir a la Federació Catalana d’Espeleologia.
Història
Els avencs són cavitats naturals on predomina la component vertical. Poden ser d’un sol pou o amb varis i comunicats entre sí a través de galeries. La majoria d’avencs són el resultat d’infiltracions disperses, però d’altres, coneguts com els engolidors, absorbeixen un curs considerable d’aigua. Els avencs que es produeixen per la dissolució de la roca necessiten que sigui soluble a l’aigua. La més adient és la roca calcària, que al reaccionar amb l’aigua es dissol formant formes geomorfològiques denominades carst.
L’any 1889, el francès Edouard Alfred Martel, els batejà amb el nom d’avenc, nom d’origen occità “aven”. A Catalunya però poden rebre altres noms, tot i que el més popular és “avenc”: bòfia, canya, caricau, grallera, forat, cigalera, bavorell, pou o bufador.
Existeixen tres tipus d’avencs. Els de dissolució, que es troben a la zona no saturada o d’infiltració d’un massís, on l’aigua té un sentit descendent a partir de les fissures verticals, que amb el temps i de mica en mica dissoldrà la roca, formant els pous. Aquests s’aniran engrandint i agafen una forma normalment de secció circular o el·líptica.
Els avencs per enfonsament, són el resultat de l’esfondrament d’una volta rocosa degut al buit del dessota. Són més grans, amb les formes més arrodonides i a la base acostumen a tenir un amuntegament de blocs irregulars.
Finalment hi ha el que s’anomena esquerdes de despreniment. Aquests avencs es formen quan s’obra una esquerda a prop d’un cingle; són estrets i en forma de tascó. Es poden trobar entre les capes que han lliscat horitzontalment entre elles.
Bibliografia
BADIELLA i NOGUERA , Xavier; BUIL, Albert (1979). Els petits avencs de la nostra muntanya.(III), 18, pàg. 52-60. Arxiu del Centre Excursionista de Terrassa. Terrassa.
GES-CMB (1974). Catàlogo espeleològic de la provincia de Barcelona. Club Montañés Barcelonés. Diputación Provincial de Barcelona.
