Avenc dels Esquirols - Avenc de la Sal de Llop Vallirana

    Baix Llobregat
    Carrer del riu Flamisell - Urbanització del Lledoner
    Al final del carrer, cal baixar uns metres cap al Fondo de la Verdor (Averdó)
    425m

    Coordenades:

    41.38244
    1.87133
    405627
    4581827
    08295-533
    Patrimoni natural
    Zona d'interès
    Bo
    Inexistent
    Fàcil
    Altres
    Privada
    Ref. Cad.: 6119001DF0862S
    Adriana Geladó Prat

    Gran avenc de 184 metres de desnivell i 430 metres de recorregut, situat en una zona litològica de calcàries. Presenta dues boques de dimensions regulars que donen pas a un únic pou de 23 metres. Al seu fons, una curta gatera comunica amb un pou acampanat de 8 metres, que porta a la Sala de l'Orgue. Des d'aquí, una nova gatera ens situa a la capçalera d'un pou de 42 metres, el més llarg de la cavitat. Per continuar per aquesta via (la Via Directa) cal abandonar el pou uns metres abans d'arribar al seu fons, on hi ha un replà. Seguint, una vertical de 9 metres desemboca a la Sala Blanca. A continuació, cal davallar uns ressalts fins als 91 metres de fondària. Tot seguit hi ha una vertical de 9 metres i dos ressalts consecutius de 6 i 5 metres, a través d'una sala que presenta unes espectaculars colades i el terra ple de blocs. Entre aquests s'accedeix a un pou de 16 metres, a la base del qual hi ha el Pou GES de 36 metres, amb una secció sense massa amplada. A l'estreta base (160 metres de fondària) trobem més pous, el de més fondària de 18 metres a 178 metres de profunditat. Finalitza als 184 metres, després de superar una estreta gatera terminal. La Via Montesinos s'inicia flanquejant la capçalera del pou de 42 metres anterior i seguint per una gatera. Un ressalt seguit d'una altra gatera porta a la capçalera d'un pou de 22 metres, seguit d'una darrera vertical de 13 metres (a 72 metres de profunditat). En aquesta via trobem també alguns pous i vies remuntants. La Via Esquirols s'inicia per un pòrtic arrodonit situat a 97 metres de fondària, que ens aboca a un pou de 30 metres, comunicat per dos punts amb la Via Directa. Aquest pou, format per dos fusos successius, presenta dues finestres. La més gran comunica amb un pou de 25 metres subdividit en dos trams, on s'assoleixen els 137 metres de profunditat.

    Les dades han estat extretes de l'espai web Espeleoindex.

    L'any 1909, M.Faura i Sans, en el seu Recull espeleològic de Catalunya, esmenta una cavitat explorada l'any 1908 amb el nom d'Avenc de la Sal de Llop i li atorga 34 metres de fondària. L'any 1936, durant les campanyes del Club Muntanyenc Barcelonès a la zona de l'Ordal (dirigides per N. Llopis Lladó) es descobreix el pas cap a un nou pou durant uns treballs d'extracció de sal de llop. El van batejar amb els nom dels Esquirols. Les exploracions es perllonguen fins el febrer del 1937 amb una profunditat parcial entre 120 i 180 metres. Posteriorment, a principis d'abril de l'any 1950, les exploracions es reprenen, fixant la cota màxima de 202 metres de profunditat. L'any 1951, la recerca de noves vies s'incrementa sota el lideratge de Jordi Montesinos (una de les vies porta el seu nom). El 1970, una topografia de la SIE-CEA fixa la fondària màxima en 178 metres i una nova topografia del GES del 1975, corrobora aquesta mateixa cota. L'any 1979, membres del CE de Cervelló troben noves dades i situen la nova cota de màxima fondària en 184 metres. El 1980, Joan Borràs (GES) fa una nota sobre les cavitats esmentades per Faura a la zona del Lledoner. És el primer que relaciona l'Avenc de la Sal de Llop amb l'Avenc dels Esquirols. L'any 2010, a través de les recerques documentals de l'Enric Aragonès, hem pogut conèixer que en realitat va ser el Pare Marcet qui realment i per iniciativa pròpia, va explorar alguns avencs de la zona de l'Ordal i un d'ells era l'avenc de la Sal de Llop, tot comunicant posteriorment per carta a M. Faura els resultats. Durant les campanyes executades en els anys 1927, 1962 i 1965 es van recol·lectar diversos exemplars de Troglocharinus Ferreri Reitt, un coleòpter cavernícola.

    Http://www.espeleoindex.com/# (Consulta: 20-04-2017). PIOLET (2012). Vallirana: caminades, avencs i cabanes. Barcelona: Editorial Piolet, nº 1. VICENS, Francesc (1958). Avencs i coves (el món de l'espeleologia). Barcelona: Editorial Selecta, p. 115-117.