Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
L’Avenc de la Codoleda està situat al vessant occidental dels Plecs del Llibre. S’hi pot accedir des de la urbanització que s’inicia als peus del Cavall Bernat pujant pel carrer del Camí Moliner, i després enllaçar amb el Camí de Castellar del Vallès a la Mola en direcció al Coll de la Castellassa on caldrà agafar el camí de l’esquerra per un corriol ben estret que ressegueix el cingle.
Es tracta d’una cavitat de 32 metres de fondària i 145 metres de recorregut en una litologia de conglomerats que un cop explorada sembla que es tracta d’un antic curs d’aigua que circulà en un conducte forçat per la part superior de la diàclasi fins arribar a l’encreuament amb la diàclasi N-S originant el pou d’entrada.
L’accés a la cavitat s’obre en la intersecció de dues diàclasi creant un pou de 15 metres de fondària. Un cop al fons, la galeria permet continuar en direcció oest, davallant per una rampa de còdols amb poca estabilitat que condueixen a un pas molt estret. Un cop traspassat permet prendre dues direccions; al sud, en direcció a una galeria de cinc metres, descendent. I cap al nord, que després de baixar un ressalt s’accedeix a una sala de petites dimensions amb gran quantitat de concrecions.
Des de la base de pou d’entrada, en direcció nord, hi ha un petit gorg amb aigua Per damunt s’accedeix a un forat que condueix fins un pou d’uns nou metres de fondària amb aigua al seu interior.
En direcció est, partint novament de la base del pou d’entrada s’accedeix a una galeria de divuit metres. Finalitza en una gran colada i llavors cal remuntar vuit metres per accedir a un nou conducte que comunica a la galeria principal de 23 metres.
Entre el 28 de febrer i el 25 de juliol de 2019, l’equip tècnic del Departament d’Artròpodes del Museu de Ciències Naturals de Barcelona i membres col·laboradors de l’Associació Catalana de Bioespeleologia estan fent el seguiment de poblacions d’artròpodes hipogeus o fauna troglòbia d’invertebrats focalitzades en sis cavitats del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac: coves del Carner a Castellar del Vallès, avenc de la Canal de Mura a Vacarisses, cova Simanya, cova Simanya petita i avenc del Daví, totes tres de Sant Llorenç Savall i finalment l’avenc de la Codoleda, a Matadepera. Els dos objectius prioritaris han permès estudiar i avaluar la presència de dues espècies protegides pel decret del Pla d’Espais d’Interès Natural (PEIN): el coleòpter leiòdid Troglocharinus kiesenwetteri sanllorensi (Zariquiey, 1924), subespècie endèmica del massís, i el crustaci isòpode, de vida aquàtica, Stenasellus virei (Dollfus, 1897), espècie endèmica del nord-est ibèric. A més d’aquestes dues espècies, se’n van localitzar quaranta més que s’engloben en vint-i-nou famílies, setze ordres i sis classes: Arachnida, chilopoda, Crustacea, Diplododa, Entognatha i Insecta.
Història
La primera exploració de l’avenc de la Codoleda data de 1918, i fou realitzada per membres del Centre Excursionista de Terrassa.
Bellet i Muntan, (BELLET i MUNTAN: 1958) escriuen “Actualmente son muchas las exploraciones que se llevan a cabo en el Avenc de la Codoleda, debidas sin duda a su desarrollado proceso litogénico, que proporciona una singular bellesa a su pozo de entrada”. Són els primers autors també que pensen en un riu subterrani: “parece indudable que nos hallamos ante el antiguo curso de un río subterráneo, que debió circular, en conducción forzada por la parte superior de la diaclasa ENE. Al llegat al crucce con la diaclasa N-S., debió caer en cascada formándose el actual pozo de acceso. Habiendo cesado la circulación forzada, debió producirse un largo período de circulación libre, en el que se encajó el cauce, formándose la galeria que nace en la planta del pozo y llega hasta la actual colada litogénica. Posteriormente se produjeron desprendimientos en las paredes del pozo, aprovechando la intersección de las diaclasas con los planos de estratificación”.
El 7 de juny de 1980, espeleòlegs de la SIS del CET sentiren un lleuger corrent d’aire al final de la galeria superior. Després de desobstruir la cavitat, el dia 1 de gener de 1981 aconseguien sortir per una nova boca d’accés.
L’any 1982 i 1985 Jordi Díaz, Antoni Pérez, Xavier Badiella i Con Mansell (SIS-CET) realitzaren les topografies amb l’ampliació del recorregut.
Bibliografia
ANDRÉS BELLET, Oscar.; MUNTAN ENGBERG, Luís. (1958). Los fenómenos Cársticos de la falda SE. de La Mola. Sant Llorenç del Munt (província de Barcelona), dins Speleon, IX, pp. 3-22. Universidad de Oviedo.
SUADES, Ramon; SENYAL, Jordi (2020). Mapa Interactiu de Sant Llorenç del Munt i serra de l’Obac.
