Avenc Abat Escarré Vallirana

    Baix Llobregat
    Pla de Claperons
    Al marge dret del camí que va del Pla d'Ardenya a la zona extractiva, tocant a aquesta
    448m

    Coordenades:

    41.36092
    1.92024
    409687
    4579386
    08295-537
    Patrimoni natural
    Zona d'interès
    Bo
    Inexistent
    Fàcil
    Altres
    Privada
    Ref. Cad.: 08296A00600010
    Adriana Geladó Prat

    Avenc de 83 metres de desnivell i 210 metres de recorregut, situada en una zona litològica de calcàries. La cavitat s'inicia amb un primer ressalt de 5 metres, ens situa al començament d'un estret laminador (el pas més molest de tota la cavitat) que dóna pas a un ampli pou de 14 metres. Uns 4 metres per sota del laminador es troba un meandre desfonat que ens situa al començament de la denominada Via A. S'accedeix a una petita sala on hi ha un pas fet entre columnes i colades fins a un pou acampanat de 7 metres i de base estreta. A mig metre del sòl es troba la continuació en un pou de 13 metres, la base del qual comunica amb la 'Via B' mitjançant dos amplis pòrtics. Des d'aquí, un pronunciat meandre de còmode recorregut arriba a un ressalt de 3 metres, on la base acostuma a estar coberta d'aigua. Per sota del meandre existeix una estreta i llarga gatera obturada en alguns punts per fustes i pedres. La base del ressalt, de 3 metres, es troba sobre una gran colada i deixa pas a un pou de 5 metres. A 3 metres del sòl, un pas estret dóna accés a un conducte que enllaça amb la capçalera del pou final. La continuació segueix per un modest meandre en pronunciat pendent, que desemboca en un ampli pou de 9 metres. La seva base és allargada i presenta dues continuacions: una fàcil gatera a la Via B i una gatera molt ampla que ens situa en una finestra a la meitat d'un pou. A 12 metres de la seva base hi ha dos grans blocs que oculten un curt ressalt a 83 metres de profunditat. Situats de nou a l'entrada de la cavitat, baixat el pou de 14 metres, estem a la Via B. S'arriba a la cúpula d'un pou esglaonat fàcilment desgrimpable, a la base del qual hi ha la unió amb l'altra via. En un extrem s'obre un curt pas estret que porta a un pou inclinat, el qual enllaça amb un bonic P-6, seguit d'un P-7 i un P-17 de formes cilíndriques. A la base d'aquest darrer pou trobem un meandre de secció reduïda que ens situa en una sala allargada on s'obren dues continuacions verticals. Per la més ampla es baixa a un pou de 5 metres on trobem dues petites sales i unes gateres que acaben obstruïdes. Per l'altra continuació, un ressalt de pocs metres cap a un pas baix, dóna pas a una galeria ascendent que acaba fent-se impenetrable.

    Les dades han estat extretes de l'espai web Espeleoindex.

    La cavitat fou desobstruïda i explorada per l'ERE de l'AEC de Vallirana durant els anys 1969-1970. Actualment, tant aquesta cavitat com la veïna Pompeu Fabra, no estan afectades per la pedrera, ja que es va arribar a un acord entre l'empresa extractora i el departament de Medi Ambient de la Generalitat, concretament la Secció de Restauració d'Activitats Extractives. En aquella reunió a peu de cavitat hi van participar el cap de la Secció de Restauració i el gerent de l'empresa propietària de la pedrera, amb la participació del malaurat Albert Vergés i en Francesc Rubinat, expresidents de la Federació Catalana d'Espeleologia, així com en Pablo García, exvocal d'ecologia de la FCE. L'any 2009, els treballs de restauració no s'havien executat. Durant les campanyes executades en els anys 1974, 1982, 1987 i 1990 es van recol·lectar diversos exemplars de Troglocharinus Ferreri Reitt, un coleòpter cavernícola, així com de Oritoniscus lagari, un isòpode de l'ordre dels crustacis.

    Http://www.espeleoindex.com/# (Consulta: 20-04-2017). PIOLET (2012). Vallirana: caminades, avencs i cabanes. Barcelona: Editorial Piolet, nº 27.