Auca del mil•lenari de Matadepera i Sant Llorenç del munt

Matadepera

Auca representada per un pòster o cartell desplegable que conté 24 vinyetes amb dibuixos entretinguts i en color acompanyat d’un rodolí. En un toc d’humor, explica els orígens de Matadepera i el Monestir de Sant Llorenç del Munt mil anys abans.

El Comte Ramon Borrell i la seva esposa, la Comtessa Ermessenda de Carcassona, aproven la independència del Monestir de Sant Llorenç del Munt, que esdevindria l’origen del municipi actual de Matadepera.

L’auca diu així:

Vet ací Ramon Borrell, / que és comte de Barcelona / i la comtessa Ermessenda, / del castell de Carcassona. //

Junt amb d’altres cavallers, / i uns quants pagesos guerres / fan la guerra als sarraïns / bo i eixamplant confins. //

Un dia de matinada / Deixaran la seva estada, / tot vorejant Collserola / amb destinació a la Mola. //

Resseguint el Llobregat / per la riba de la dreta / i després d’una estoneta / Arribaran a Sant Cugat. //

Allà els esperen uns monjos / que l’abat diu que són bojos / demanen poder marxar / per poder-se alliberar. //

Per viure amb felicitat / i obtenir la llibertat / ni que sigui en la indigència / reclamen la independència. //

Passant Rubí i Galliners, / Sant Quirze i can Montllor després, / Tots junts prenen la carena / Que va a Santa Magdalena. //

Aquest cim que ara els espera / És damunt Matadepera, /I s’hi arriba entre estimballs / Sense creuar xaragalls. //

Tot just corre l’any mil tretze / és a dir, avui fa mil anys, / i per aquells viaranys / no vivia quasi un enze. //

Un ermità perdulari, / un carboner solitari / que treballant com un bou / no guanyava ni un sou. //

 Passen ple pla del Vinyet / i després, amb camí dret / corren turons i canals / ensellats als seus cavalls. //

Però abans d’arribar al cim / L’enemic prepara un crim, / Emboscats, sense fressa, / Els volen matar de pressa. //

Molts el comte voldrien fora /del poder i la corona / però a tots aquests pretendents / ell els va trencant les dents. //

Com a en Mir de Geribert, / nebot seu, que sempre perd. / - Digue’s a la teva mare / que tu, noi, no vals un rave. //

Amb cavalls, mules i host, / arriben al deu d’agost / al capdamunt de la Mola / per publicar la gran nova. //

A sobre aquest puig enorme / aquells clergues amb uniforme / construiran un monestir / ho diu en un pergamí //

Serà un monestir romànic / sobre un paradís botànic, / boscos, fonts i roquissars / conills, guineus i senglars. //

Digué el comte. – Montserrat! / i el Pirineu retallat / enllà de la Serralada, / també és terra catalana. //

I mirant cap a llevant, / la comtessa va exclamant : mireu si són clars els dies, / que em sembla veure unes illes! //

I així, amb els monjos pregant / i els pagesos treballant / vinyes, masos i animals / tornaran per aquells verals. //

De can Roure, al relleix, / una nova església hi neix / allà hi seran enterrats / tant els rics com els pelats. //

A la fi del segle divuit / en sorgirà un altre fruit / un poble a la carretera: la nova Matadepera. //

No sé pas i és veritat, / però, a mi, m’ho han contat. / Si aquesta és la nostra història / conservem-ne la memòria. //

Li hem d’estar agraïts a ell, / volem dir a en Ramon Borrell, / que per tot hi ha aniversaris, / però no gaire mil·lenaris. // (Matadepera, agost de 2013)