Auca de la diada d'en Capablanca
Rellinars

    Vallès Occidental
    Rellinars
    343

    Coordenades:

    41.63764
    1.91102
    409303
    4610118
    Número de fitxa
    08179 - 329
    Patrimoni immaterial
    Tipologia
    Costumari
    Contemporani
    Segle
    XX
    Any
    1996
    Antoni Messeguer i Jordi Tomàs
    Estat de conservació
    Bo
    Protecció
    Inexistent
    Accés
    Obert
    Científic
    Titularitat
    Pública
    Autoria de la fitxa
    Jordi Montlló i Laura Bosch

    Auca de setze vinyetes repartides en files de quatre que expliquen la història del bandoler Capablanca de la manera que segueix:
    1.- A les deu rendirà viatge, / si s'ha trobata ruta franca, / nostre il·lustre personatge, / el bandoler Capablanca. /
    2.- Assenyalats lloctinents, / Trabucaires de Solsona, / el bandoler, complaents, / escolten tota l'estona. /
    3.- Sotmet l'alcalde al comici / si es té de fer compliment / al bandoler i son seguici / per part de l'Ajutnament. /
    4.- I es pren l'acord, com és lògic, / per total aclamació, / de que a l'hoste mitològic / se li ofereixi recepció. /
    5.- Uncop li han redit honors / comença la cercavila: / Poble, Batlle, Regidors, / tothom alegre desfila. /6.- Noies molt ben abillades / la xaranga bullanguera / trabucaires - tres filades- / i en Capablanca al darrera. /
    7.- Honorat ha estat pel poble / I en Capablanca, agraït, / vol demostrar que de noble / en té tant com d'eixerit./
    8.- Al peu de la carretera, / voltat per la seva tropa, / resta impacient a l'espera / del vianant que s'apropa./
    9.- Coma arma d'avantguarda / unes flors -petita toia- / i tancant la reraguarda / el somriure d'una noia. /
    10.- Esten la capa i, a l'instant, / sobre el teixit esclata, / l'espurneig tan rutilant / de les monedes de plata. /
    11.- Cau l'argent i, el trabuaire, / ho celebra sonorament, / ressonen molts trets a l'aire, són salves d'agraïment./
    12.- Com per art d'encantament, / el color blanc de la capa / ja no es veu, perquè l'argent, / és tint refulgent que el tapa. /
    13.- Acabat "l'atracament" / el bandoler sols li resta / fer ofrena a l'Ajuntament / del fruit de la seva gesta. /
    14.- Amb una sola consigna / us entrego aquests diners: / Que la vila sigui digna / de rebre els seus forasters. /
    15.- El bandoler s'acomiada / havent fet formal promesa / de que en propera diada/ sa capa restarà estesa. /
    16.- I se'n torna, però això si, / a l'home no se li escapa / veure abans El Vell Molí / on van teixir-li la capa./

    Una auca, és una expressió de la literatura folklòrica tradicional catalana, molt semblant a la literatura de canya i cordill. És també una història escrita en vers o rodolí, ja sigui fictícia o real que va acompanyada d'una vinyeta humorística o satírica. La tradició mana que ha de contenir quaranta vuit vinyetes. A diferència d'un còmic, sempre està representada sobre un únic full i per una sola cara. Malgrat els versos han de respectar una rima la mètrica es relaxa una mica i permet tercets o quartets de rima assonant emprant síl·labes diferents.
    L'auca més antiga documentada data de la segona meitat del segle XVII (1670) i el seu origen es localitza probablement en el joc de l'auca, una partida d'apostes que era molt popular durant els segles XVII i XVIII que hauria evolucionat durant el segle XIX amb la representació de vinyetes. L'auge de l'auca arriba a les llars on els més grans les llegien als infants. Entrat el segle XX la producció disminueix a favor de la reproducció d'algunes auques més arcaiques i primitives amb animals, jocs d'infantesa, on hi podien col·laborar els dibuixants del moment.

    L'auca es va escriure amb motiu de la II Trobada de Gegants de Rellinars l'any 1996.

    MORENO, M. Dolors (1997). La diada d'en Capablanca; dins XVIII Ronda Vallesana. Unió Excursionista Sabadell, pp. 139 i 142.