Arxiu Municipal de Sitges. Maricel de Terra
Sitges
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
Edifici de dos nivells d'alçat (pb + 2p) cobert per terrat transitable en el que s'observa un cos posterior. Les obertures, rectangulars, mostren brancals i llindes de maó vist, aquestes darreres molt desenvolupades imitant una disposició de carreus de pedra a saltacavall. Les columnes del coronament -probablement destinades a una pèrgola o galeria inacabada- també són d'aquest material. Destaquen les gelosies ceràmiques ovalades que decoren la barana d'obra.
Segons els Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges, aquest edifici disposa del tipus de protecció I. Forma part del Conjunt 2, que inclou dues illes integrades en la seva pràctica totalitat per cinc dels edificis més singular del casc històric de la vila, com el propi Maricel de Terra.
Història
Històricament, l'origen del conjunt d'edificacions de Maricel es remunta al període medieval i, més concretament, a la construcció de l'Hospital de Sant Joan Baptista per part de Bernat de Fonollar, amb anterioritat a l'any 1326. Aquesta institució, bastida sobre les roques del mar, ja havia experimentat una ampliació en el decurs del segle XIX. El 3 d'abril de 1910, Mr. Deering va adquirir la primera propietat en aquesta zona, concretament diverses cases de pescadors de construcció molt modesta; posteriorment va ampliar les seves possessions amb altres cases de l'antic hospital, amb l'objectiu de construir una residència-museu. L'any 1911 Deering ja havia obtingut la llicència d'obres municipal i va encarregar els treballs a l'enginyer Miquel Utrillo. La zona que avui correspon a Maricel de Mar va ser, doncs, la primera en construir-se com a residència del propietari, sobre l'antic hospital medieval, del qual es conserven els arcs gòtics de la capella. Avui alberga el museu Pérez-Rosales.
El 18 d'octubre de 1915 va ser inaugurat el gran saló de Maricel (tot coincidint amb la data de construcció de la casa Utrillo). L'any 1921 Deering va ser objecte de diversos actes d'homenatge i agraïment per part del consistori de Sitges; no obstant això, va abandonar la vila aquell mateix any, emportant-se les obres d'art que contenia la casa-palau de Maricel. L'any 1935 l'Ajuntament de Sitges va llogar el palau i el 14 de juny de 1936 va instal·lar el museu i una biblioteca. L'adquisició per part de l'entitat municipal no es va produir fins l'any 1955, cedint posteriorment una part de la finca a la Diputació de Barcelona.
Bibliografia
COLL, I. (2001) "Arquitectura de Sitges. 1800-1930". Sitges
GONZÀLEZ, A. ISERN, J. (1985) "32 monuments catalans". Barcelona
"Gran Geografia Comarcal de Cataluña. Sitges" (1982:282). Barcelona
"Marycel" (1918) "Revista de Arquitectura". Barcelona
MONTE, M.A. (1986) Inventari del Patrimoni Arquitectònic (IPA) 4473
PASTOR, A (1984) "Memòria 1983". Servei de Catalogació de Monuments de la Diputació de Barcelona. Barcelona
Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges (2006)
PLANAS, R. (1952) "Llibre de Sitges". Sitges
Patronat Municipal de Turisme (1988) "Museus". Sitges