Biblioteca Popular Santiago Rusiñol. Casa Utrillo
Sitges
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
Edifici entre mitgeres, de tres nivells d'alçada (pb + 2p) que mostra les característiques pròpies del noucentisme, amb un tractament medievalitzant dels elements arquitectònics.
El parament de la façana principal mostra elements esgrafiats amb iconografia de caràcter renaixentista; s'identifiquen àngels i elements heràldics i l'any de construcció de l'edifici en l'emmarcament de les obertures. Destaca l'arc adovellat de mig punt de l'accés principal, situat en un dels costats del frontis. En el primer pis s'identifica un balcó central, flanquejat per finestres; el balcó consta de volada de rajoles sostinguda per grapes metàl·liques i les finestres mostren un senzill ampit de pedra. En el segon pis és visible una galeria de finestres d'arc de mig punt, a mode de solana, una clara aplicació de les solucions constructives pròpies de l'arquitectura popular catalana medieval. En el coronament, s'observa una cornisa i les obertures de ventilació de la solera del terrat a la catalana; destaca l'oval i el plafó central de perfil ondulat, que conforma part de la barana del terrat transitable de la finca.
Pel que fa a l'interior, la planta baixa havia albergat una gran sala menjador i un pati porxat amb una font central. El pis principal estava destinat a les habitacions i el darrer nivell estava ocupat per diferents sales i terrasses, així com una magnífica torre. En l'actualitat aquestes dependències estan ocupades per la Biblioteca Popular Santiago Rusiñol i alberguen també peces artístiques destacades com ara el conegut "Cap de pardals" (escultura de Josep Reynés; 1886) "Noia dreta nua" (Pere Jou; 1936), el bust en bronze de Santiago Rusiñol (Joan Borrell Nicolau; 1933) o el cartell de l'òpera "La Fada" (Miquel Utrillo; 1897).
Segons els Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges, aquest edifici disposa del tipus de protecció II. Forma part del Conjunt 2, que inclou dues illes integrades en la seva pràctica totalitat per cinc dels edificis més singular del casc històric de la vila, com la pròpia Casa Utrillo.
Història
Aquest edifici era la casa particular de l'enginyer Miquel Utrillo. En l'actualitat està destinat a albergar la Biblioteca Popular Santiago Rusiñol. Forma part del conjunt d'edificacions anomenat Maricel, la construcció del qual va ser iniciada l'any 1910, sota la direcció del mateix Utrillo. La biblioteca va ser inaugurada el 14 de juny de l'any 1936, tot coincidint amb el cinquè aniversari de la mort de Santiago Rusiñol. Conté un important fons bibliogràfic que es va veure notablement incrementat l'any 1981 amb l'arxiu personal del propi Miquel Utrillo.
Històricament, l'origen del conjunt d'edificacions de Maricel es remunta al període medieval i, més concretament, a la construcció de l'Hospital de Sant Joan Baptista per part de Bernat de Fonollar, amb anterioritat a l'any 1326. El 3 d'abril de 1910, Mr. Deering va adquirir la primera propietat en aquesta zona i, posteriorment va ampliar les seves possessions amb dependències de l'antic hospital i modestes cases de pescadors. El 18 d'octubre de 1915 va ser inaugurat el gran saló de Maricel (tot coincidint amb la data de construcció de la casa Utrillo). L'any 1921 Deering va ser objecte de diversos actes d'homenatge i agraïment per part de l'Ajuntament de Sitges; no obstant això, va abandonar la vila de Sitges aquell mateix any, emportant-se les obres d'art que contenia la casa-palau de Maricel.
Pel que fa a l'autor de l'edifici, el pintor i enginyer Miquel Utrillo i Morlius (Barcelona, 1862-Sitges, 1934), cal dir que és una figura destacada del modernisme pictòric català, juntament amb Ramon Casas i Santiago Rusiñol, entre d'altres. Es va formar com a enginyer i fou col·laborador de diverses publicacions i estudis monogràfics d'art; també va ser assessor artístic de l'Exposició Universal de Barcelona de l'any 1929.
Bibliografia
COLL, I. (2001) "Arquitectura de Sitges. 1800-1930". Sitges.
"Gran Geografia Comarcal de Catalunya" (1982). Vol. 5. Barcelona.
"Marycel" (1918) "Revista de Arquitectura". Barcelona
MONTE, M.A. (1986) Inventari de Patrimoni Arquitectònic (IPA) 11922
Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges (2006)
PLANAS, R (1952). "El llibre de Sitges". Barcelona
"Sitges" (1966). Edicions Subur. Sitges
