Ara de l'ermita de Sant Ponç Montclar

Berguedà
Sant Ponç
Davant la porta principal de l'ermita de Sant Ponç
08130-35
Patrimoni immoble
Element arquitectònic
Modern
Neoclàssic
XVIII
1764
Regular
Es troba a l'aire lliure
Inexistent
Fàcil
Sense ús
Privada
08129A00200009 / 08129A002090050000AT
María del Agua Cortés Elía

Davant la porta de l'església de Sant Ponç, a l'exterior, hi ha l'ara de l'altar. És un bloc de pedra sorrenca de forma rectangular, d'aproximadament 150cm de llarg i 70cm d'amplada. Està recolzada sobre un conjunt de pedres que formen una base sense forma. A la part central hi ha un rectangle excavat a la pedra que servia per guardar les relíquies dels màrtirs, i a la banda dreta hi ha un altre forat més petits que serviria per encastar la creu i que té gravat a la base un símbol que s'assimila a un peix, símbols dels cristians que representava la resurrecció de Crist.

La notícia històrica que tenim de la capella va associada a la casa, que era la que més produïa de la parròquia de Montclar, ja que va ser casa nomenada casa major delmera a L'Excusado (1766-69), lliurant el delme a la hisenda reial, arrendada per Jaume Merlet, argenter, per 220 lliures, i el fiador va ser Joan Santromà, espardenyer de Solsona (Subarrendaments de l'Excusado, 1766-69) (PLANES, 1985). La capella, tal i com indica la data gravada a la porta, és un edifici de 1754, corresponent amb el moment d'ampliació de la casa i del seu auge econòmic. És un edifici amb una estructura neoclàssica.

GAVÍN, J.M. (1985) Inventari d'esglésies. Vol. 17, El Berguedà. Ed. Arxiu Gavín. Barcelona.
PLANES I ALBETS, A. (1985). L'arrendament de les prestacions pageses de caràcter feudal: consideracions sobre la figura del petit arrendatari del segle XVIII. Institut d'Estudis Ilerdencs. Lleida.