Ermita de Sant Ponç Montclar

Berguedà
Sant Ponç
Al nord de la carretera d'accés al nucli de Montclar des de l'Espunyola.
08130-34
Patrimoni immoble
Edifici
Modern
Contemporani
Neoclàssic
XVIII
1764
Regular
La teulada està malament
Inexistent
Fàcil
Sense ús
Privada
08129A00200009 / 08129A002090050000AT
María del Agua Cortés Elía

L'ermita de Sant Ponç es troba davant la façana de migdia de la casa Sant Ponç. És un edifici de planta rectangular, cobert amb teulada a doble vessant amb el carener perpendicular a la façana principal que s'obre a migdia, teulada de teula àrab amb ràfec de rajol i teula. Edifici d'una sola nau amb absis rectangular, fet de pedra amb cantoneres ben escairades i amb mostres de que havia estat arrebossada. La façana principal té una porta allindada central, amb llinda de pedra i la data 1754 gravada al centre d'un rectangle coronat amb una creu. Sobre la porta un ull de bou circular petit, que és la única entrada de llum. A la façana posterior hi ha una altra porta amb llinda de fusta i més ampla, segurament oberta més tard per adaptar l'ús de la capella a cobert agrícola, i que actualment està tapiada, igual que la porta principal, de manera que no es pot accedir a l'interior. A la façana de ponent destaquen 3 petits forats que podrien haver servit per suportar una bastida utilitzada per a fer la teulada.

No es pot entrar a l'edifici ja que està tapiat.

La notícia històrica que tenim de la capella va associada a la casa, que era la que més produïa de la parròquia de Montclar, ja que va ser casa nomenada casa major delmera a L'Excusado (1766-69), lliurant el delme a la hisenda reial, arrendada per Jaume Merlet, argenter, per 220 lliures, i el fiador va ser Joan Santromà, espardenyer de Solsona (Subarrendaments de l'Excusado, 1766-69) (PLANES, 1985). La capella, tal i com indica la data gravada a la porta, és un edifici de 1754, corresponent amb el moment d'ampliació de la casa i del seu auge econòmic. És un edifici amb una estructura neoclàssica. Al llibre de Gavin hi ha un fotografia de l'any 1960 en que la capella tenia un campanar d'espadanya al vèrtex frontal de la façana principal; i una altra de 1983 en la que ja no es conserva el campanar.

GAVÍN, J.M. (1985) Inventari d'esglésies. Vol. 17, El Berguedà. Ed. Arxiu Gavín. Barcelona. P. 88.
PLANES I ALBETS, A. (1985). L'arrendament de les prestacions pageses de caràcter feudal: consideracions sobre la figura del petit arrendatari del segle XVIII. Institut d'Estudis Ilerdencs. Lleida.