Aplec de Sant Pau
Vilafranca del Penedès

    Alt Penedès
    Ermita de Sant Pau. Al nord del municipi, al costat dels límits de Pacs.
    Emplaçament
    Pel camí de Sant Pau que surt del carrer del Balcó de les Clotes o pel Camí Ral, des de la BV-2127.

    Coordenades:

    41.35905
    1.68281
    389824
    4579453
    Número de fitxa
    08305 - 273
    Patrimoni immaterial
    Tipologia
    Manifestació festiva
    Contemporani
    Modern
    Segle
    XIX
    Estat de conservació
    Bo
    Protecció
    Inexistent
    Accés
    Fàcil
    Social
    Titularitat
    Pública
    Autoria de la fitxa
    Jordi Montlló Bolart

    Aplec que es celebra el diumenge següent a la festivitat de Sant Pau (25 de gener). Abans, el mateix dia de Sant Pau, s'hi feia una Missa i un Rosari, i el diumenge es feia festa i ball per a tothom. Ara, el diumenge després de Sant Pau, s'hi celebra una Missa, seguida de festes populars (castells o gegants o Falcons, etc). També s'hi fa, des de fas 30 anys, un concurs de grimpaires, que consisteix en pujar d'un pal clavat a terra, a l'estil del pi de Matadepera.
    Aquest aplec està organitzat per uns administradors, que són proposats per l'església i acceptats per l'Ajuntament. Es tracta d'un càrrec gratuït, vitalici i, molt sovint, hereditari. En principi eren quatre, però en l'actualitat en són dos.
    Cada any es dóna un record, que sovint és un tríptic temàtic que pot estar dedicat a ermites del Penedès, torres de defensa, arbres monumentals, etc.

    Es parla dels 600 anys d'història de l'Aplec, però el que realment té 600 anys és la primera referència documental de l'existència d'ermitans a Sant Pau, quan el rei Joan I (1392) fa donació de la sinagoga dels jueus de Vilafranca als ermitans de Sant Pau.
    Pel que fa a l'aplec, no hi ha notícies documentals molt antigues, però si que oralment ens podem remuntar a principis del segle XIX que ja es feia, potser d'abans i tot.
    Abans de l'any 1910, existia una ermita edificada, de la que es conserven fotografies. Sembla ser que la decadència de l'època de la fil·loxera va contribuir al deteriorament d'aquesta ermita fins que va quedar enrunada. Però a l'any 1910 s'inaugura un nou projecte, amb l'ampliació de la plaça del davant, sense l'ermita enrunada i es comença a excavar la roca per fer-hi una nova ermita. La cavitat actual hauria estat L'absis d'aquesta nova ermita, que finalment no es va acabar.

    MASACHS, Josep Maria (1991). Aplec de Sant Pau. Notes i fotos històriques, dins Històries d'Abans d'ahir. La voz del Penedès. Recull d'articles publicats a la Voz del Penedès, 1980.