Antigues escoles públiques
Sant Sadurní d'Anoia
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Pla d’Ordenació Urbanística Municipal (POUM). Annexes a les normes. Annex III Catàleg d’edificis i conjunts urbans a protegir per raons del seu valor cultural. Fitxa 22.
Pla especial urbanístic per a la concreció de l'ordenació i les condicions d'edificació del solar de les antigues escoles. Núm. expedient: 2012 / 047109 / B
Descripció
Edifici exempt que ocupa la major part d’una illa de cases a l’extrem oest de la plaça, fet que li atorga una gran presència urbana. Té forma d’U invertida i consta de planta, planta primera i terrat.
La façana principal és la que dóna a la plaça, amb cinc cossos simètrics. El cos central, més alt, presenta un coronament rectangular amb la inscripció “ESCUELAS PÚBLICAS” i un escut en baixrelleu coronat sobre quatre barres. El coronament està decorat amb quatre permòdols amb motius florals a la part superior i dos falsos pilars motllurats els costats.
L’entrada principal de l’edifici, al cos central, s’obre a la planta baixa amb dues portes emmarcades amb trencaaigües amb forma d’arc rebaixat rematats amb motius florals als extrems. A la part superior de cada porta s’adossen peces decoratives a manera de baix relleu, representant una flor (margarida). Aquesta peça arriba a la faixa que divideix les dues plantes. La primera planta presenta dues finestres ampitadores, amb la mateixa decoració floral i les mateixes motllures en el trencaaigües, coronades amb respiralls igualment decorats. Els límits d’aquest cos central amb els laterals venen determinats per falses pilastres encoixinades, coronades per impostes que emulen sustentar capitells clàssics que presenten decoració, igualment floral.
Els cossos laterals intermitjos destaquen per les finestres geminades. Mantenen els elements decoratius descrits fins ara i la diferència respecte al cos central és que a la part superior el coronament es buit i tancat amb baranes metàl·liques. Per la seva banda, els cossos dels extrems, a diferència dels anteriors, tenen finestres també geminades, però de tres obertures per unitat; i el capcer és ple, amb peces decoratives geomètriques. D’aquests cossos surten les ales laterals d’un únic pis, on també hi ha portes d'accés.
Darrera la façana principal, i entre les ales laterals, hi ha un pati, actualment compartit entre aquest edifici i un altre de nova construcció dedicat a arxiu municipal de Sant Sadurní d’Anoia. Tots dos edificis han quedat relligats amb la utilització d’un sòcol comú i el pati central funciona com a zona compartida del complex.
Història
Abans d’existir aquest edifici, les escoles s’ubicaven a una casa propietat de Manuel Raventós. L’any 1874 la professora Francesca Moragas va presentar una queixa a l’Ajuntament pel mal estat de l’edifici que servia d’escola i casa del professorat. Essent alcalde Marc Mir i Capella, l’Ajuntament va comprar uns terrenys de la seva propietat per fer les Escoles Noves. Sembla que no seria fins a 1887 que es va decidir l’emplaçament de les escoles a la plaça Nova. Mentre l’escola s’instal·lava provisionalment a la casa de la plaça Nova n. 6.
L’any 1889 l’Ajuntament va presentar el projecte per fer-la, just quan començava l’època més crítica de l’atac de la fil·loxera a Sant Sadurní. L’any 1902 va sortir el concurs per construir l’edifici, que guanyaria el contractista Rafel Isart i Garriga. El segon dia de la festa major, el 30 de novembre, es va fer l’acte de la col·locació de la primera pedra, amb l’assistència de les autoritats. L’arquitecte contractat pel projecte era Miquel Madurell. El Sr. Mañas va regalar la pedra per a les obres, que es van desenvolupar amb normalitat. L’any 1905 la construcció de les escoles estava acabada.
Miquel Madurell i Rius obtingué el títol d'arquitecte el 1891. Entre els seus projectes destaquen l'actual seu del parlament balear i diverses obres a Barcelona, com el Banco Hispano- Americano, que li va merèixer una menció honorífica en el concurs anual d'arquitectura de 1912. Nomenat arquitecte municipal de Sant Sadurní l'any 1904, és l'autor de les obres més representatives del modernisme de la vila, al marge de les de Puig i Cadafalch. (POUM, 2010), (CUBELES, 1991).
Tot i que l’edifici se li atribueix a aquesta autor, s’especula amb la possibilitat que el seu pare, Miquel Madurell i Rius, participés en l’obra o fins i tot, que fos concebuda per ell (CUBELES, 1991).
Els anys 2014-2017 l’edifici va ser rehabilitat íntegrament, amb un projecte dels arquitectes Oriol Cusidó i Irene Marzo (T9 arquitectes) i, des de 2017, acull la biblioteca municipal Ramon Bosch de Noya.
Bibliografia
CUBELES, Albert (1991). Urbanisme i arquitectura a Sant Sadurní d’Anoia (1865-1923). Ajuntament de Sant Sadurní d'Anoia. L'Avenç, p.72
ROSSELLÓ, Joan (1978). Fitxes del Patrimoni Arquitectònic a l'Arxiu Històric d'Urbanisme, Arquitectura i Disseny del COAC.
ROSSELLÓ, Joan (1978). “L'arquitectura de l'eclecticisme i el modernisme a Sant Sadurní d'Anoia", a Fires i Festes, 1978.
SOLANS, Joan Antoni (2010). POUM. Annexes a les normes. Annex III Catàleg d’edificis i conjunts urbans a protegir per raons del seu valor cultural. Fitxa 22.
