Antigues escoles
Santa Maria d'Oló
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
Casa emplaçada al nucli antic d'Oló (Dalt del Poble) i que durant molts anys va ser l'escola municipal. És un edifici de planta irregular, parcialment entre mitgeres, que consta de planta baixa més un pis i golfes. Antigament hi havies dues cases, que foren reformades a principis del segle XX per tal d'adequar l'immoble com a escola. L'edifici actual no té elements d'especial interès. La façana principal, encarada a la plaça, compta amb un porta lateral i diverses finestres de distribució més o menys regular. Antigament hi havia una altra porta a la dreta. Era la que donava accés a l'aula de les nenes, mentre que la de l'esquerra era l'entrada dels nens. Al primer pis hi ha dos balcons. Els murs són de maçoneria, actualment arrebossats.
Durant el temps que va ser escola als baixos hi havia les dues aules, una per als nens i una altra per a les nenes. Al primer pis hi havia dos habitatges: un per al mestre i un altre per a la mestra.
Informació facilitada per Josep Canamasas Güell
Història
On ara hi ha aquest edifici originàriament hi havia dues cases. A finals del segle XIX una d'elles va començar a utilitzar-se com a escola, però el procés va ser llarg i amb múltiples canvis abans no s'adequà definitivament l'immoble. El 1881 s'havia acordat destinar els baixos de l'Ajuntament a escola, però no sabem si això va arribar a fer-se realitat. Sembla que aquest any l'escola va ser un temps a cal Pons (a l'actual carrer Sant Antoni, abans carrer Major). El 1882 l'escola es traslladà ja a la casa del carrer Mesón (actualment Plaça de Baix). Probablement al principi només hi havia la de nenes, ja que l'escola dels nens s'havia traslladat el 1885 al carrer de Vic, a la casa de Francesc Rodoreda.
Amb tants trasllats va créixer la consciència que calia fer unes escoles noves. Fou per això que el 1901 en una reunió dels caps de família l'Ajuntament decidí adequar per a aquesta funció els immobles de la Plaça de Baix. Per això van comprar dues cases, que juntes sumaven els 200 m2 de l'edifici actual. No sabem si això s'acomplí immediatament o van haver de passar uns anys. No va ser fins el 1920 que s'acordà fer un pis sobre les aules, que va costar 1.800 pessetes i s'adjudicà a Josep Bascompte Sala. En aquest emplaçament de la plaça de Baix (oficialment anomenada de la Independència) l'escola municipal s'hi va mantenir durant molts anys, tot i que al poble van sorgir altres iniciatives d'escoles privades. La de nenes estava regentada per les monges i era al convent, i la de nens es feia al Centre Catòlic.
Durant la Guerra Civil hi havia dues aules a l'escola de la Plaça de Baix, més una de pàrvuls a cal Terme; és a dir, a la Casa de la Vila. Anys més tard, a partir de 1953 es començaren a fer gestions per la construcció d'una escola més moderna. La tramitació va ser llarga, i no va ser fins el 1961 que es van inaugurar les escoles actuals. Tanmateix, aquesta casa de la Plaça de Baix va mantenir la funció educativa. Fins la dècada de 1980 s'hi feia el primer cicle de primària. A partir d'aleshores encara es va mantenir uns anys com a guarderia. Durant un temps la casa va acollir el Moviment Junior, i posteriorment l'Ajuntament la va vendre a un particular. En el llibre "Oló, un poble, una història" es recullen en un llistat aproximat els mestres que han exercit a Santa Maria d'Oló (FERRER, 1991: 143-144).
Bibliografia
FERRER, Llorenç i altres (1991). "Època moderna i contemporània", Oló, un poble, una història. Associació Castell d'Oló, Santa Maria d'Oló, p. 139-141, 143-145.
