Cal Nanjo
Santa Maria d'Oló
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
Casa emplaçada al nucli antic d'Oló (Dalt del Poble), d'origen medieval. És una edificació parcialment entre mitgeres, de planta rectangular. Per la part davantera disposa de planta baixa més dos pisos. És una casa popular que conserva les característiques tradicionals, tot i que ha estat reformada. La façana principal, encarada a la plaça, s'estructura en base a dos eixos d'obertures. A l'esquerra hi ha el portal, rematat amb arc escarser. A la primera planta s'hi ha habilitat un balcó que va de banda a banda. Aquesta façana queda remarcada pels dos murs laterals que sobresurten tot formant una mena de porxo, i és que antigament la casa continuava per aquest sector amb una eixida. Pels volts de 1900, coincidint amb la urbanització de la plaça, la casa es reformà i va adquirir l'aspecte actual. Només en aquesta part davantera els murs s'han deixat a pedra vista. A la dreta es conserva un distribuïdor de les aigües pluvials, que van canalitzades i passen per sota del carrer cap a la cisterna que hi ha a l'hort del Nanjo, a l'altra banda del carrer.
Informació facilitada per Josep Canamasas Güell
Història
El nucli inicial del poble d'Oló es troba al turó conegut popularment com Dalt del Poble. S'originà a partir d'una sagrera en època medieval i els segles XVI i XVII es reconstruí i va prendre la forma definitiva. Tota la part alta del turó quedava encerclada i protegida per una muralla que abastava un perímetre considerable. Probablement, la sagrera va créixer de manera progressiva en cercles concèntrics. El primer cercle devia arribar fins al carrer Mesón (actualment Sant Jordi); el segon cercle ja arribava fins al límit del turó. Al segle XIV la sagrera ja devia haver arribat fins aquest segon cercle. A cal Nanjo es conserva documentació que informa d'una compra que es va fer de dues cases (cal Tinet i cal Nanjo) al segle XV. En efecte, el 1452 la família Altimires (del mas Altimires) va comprar les dues cases al senyor del castell, que en aquesta època era l'abat de l'Estany. S'especifica que eren cases velles de la sagrera d'Oló. Poc després, el 1455, la família Vilanova va comprar cal Nanjo als Altimires. Els Vilanova s'han mantingut des d'aleshores en aquesta casa.
Pels volts de 1900 es van fer reformes importants a cal Nanjo, quan s'urbanitzà la Plaça de Baix, denominada oficialment Plaça de la Independència. Una altra reforma es va fer durant la Guerra Civil, quan s'enderrocà la casa que hi havia adossada a llevant, cal Rectoret, per obrir el pas que donava al cementi vell. A començaments de segle XX l'hereva de la família Vilanova era una pubilla. Fruit del seu casament entrà un pubill, de cognom Canamasas. El fill i hereu fou Agustí Canamasas Vilanova. La propietat continua en mans de la família Canamasas.
Bibliografia
PLADEVALL, Antoni; FERRER, Llorenç i altres (1991). "Oló als temps medievals", "Època moderna i contemporània", Oló, un poble, una història. Associació Castell d'Oló, Santa Maria d'Oló, p. 39, 81-82.
