Ajuntament
Súria
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
Edifici de planta quadrangular i aspecte cúbic, de tres pisos i golfes, amb pati central. L'exterior presenta un acabat superior en forma de cornisa contínua, tret del centre de la façana principal on hi ha un petit frontó trilobulat amb timpà llis La major part de les obertures (de forma rectangular allargada en sentit vertical) i elements de fusteria aplicats als mateixos, tant a l'interior com a l'exterior, estan rematats en la part superior per una mateixa línia decorativa que recorda el frontó de la part superior de la façana. La porta principal, però, es adintellada i l'acabament dels balcons de la façana principal és fa mitjançant un arc escarser (sobre el central hi ha l'escut). Els ampits de les finestres estan folrats de ceràmica vidrada verda. La disposició de les obertures a les façanes es irregular, tret de la principal, la qual cosa serveix per a trencar la volumetria cúbica de l'edifici. Originàriament, el color exterior de l'edifici era ataronjat, encara que avui és ocre. Al pati interior hi ha una escala amb passamans de ferro forjat i rematat per sengles boles de bronze. Presenta en el seu segon tram dues columnes amb capitells decorats, l'un amb l'escut quatribarrat i l'altre amb el de Súria. En el pati hi ha dues plaques, que es descriuen a l'apartat d'història. Un altre element a tenir en compte és el de les diverses obres que es troben incorporades a l'edifici . Destaca, per una banda, la decoració de les finestres del Saló de Plens, on hi ha obres amb tècnica de "fussing" i de vitrall. L'autoria de l'obra feta amb la tècnica de "fussing" es de Miriam Silvia di Fiore, artista nascuda a Buenos Aires i establerta a Milà, mentre que els vitralls són obra de l'artista hospitalenca Yolanda Pibernat i Tarín (1a. Trobada, 1991). Un altre element que s'ha incorporat a l'edifici de l'Ajuntament, en aquest cas al pati interior, consisteix en un gran plafó de ceràmica rakú, realitzat per l'artista italiana Morena Collini. (1a. Trobada, 1991).
La façana posterior dona a un petit jardí amb tres pins i una olivera, on es troba instal·lada una escultura formada per un bust de bronze sobre peanya de pedra, consistent en un retrat del poeta surienc Salvador Perarnau i Canal, instal·lada allà el 1995, però feta per l'escultor Xavier Llovet el 1966.
Història
El 11 d'octubre de 1885 es va acordar la instal·lació d'una làpida a la casa consistorial que perpetués l'agraïment de Súria per les actuacions que havien fet les persones i institucions supralocals en l'epidèmia del còlera. Aquesta placa, roman a l'escala de l'actual edifici de l'Ajuntament i diu "Súria reconocida al socorro dispensado por S.E.D.A. González Solesio y por los S.S. Rocafort, Planas, Roselló, Mascaró y Tort y Martorell durante el cólera de 1885, levanta este testimonio de gratitud". (FULLA DOMINICAL, 1922). Abans de 1920 l'Ajuntament ocupava locals de lloguer a diversos llocs del poble, així el 1909 celebrava sessions al teatre Ateneu i el 1912, l'empresa "Fills de Ramon Giró" posà llum a l'Ajuntament, que aleshores ocupava l'edifici actualment seu de la Caixa de Manresa (REGUANT, 1997).. Coincidint amb un moment de gran puixança econòmica, l'Ajuntament encarrega el 27 d'octubre de 1917 a l'arquitecte Jeroni Martorell i Tarrats, els plànols per fer Ajuntament i escoles. Per la compra de terrenys van aportar diners, diferents particulars i per a la seva construcció es va demanar un crèdit a la Mancomunitat de Catalunya (REGUANT, 1997). El 8 de juny del 1924 es va posar una placa en honor a Ernest Solvay (mort el 26 de maig de 1922) en record de la seva cessió de l'aigua potable a la vila. Es troba actualment a l'escala, Pel juny de 1938 s'instal·là, en un xalet dels directius de les mines el tribunal permanent de l'exèrcit de l'est, el qual celebrava els consells de guerra a la sala de sessions de l'Ajuntament, jutjant delictes comuns comesos pels soldats (REGUANT, 1997).
Bibliografia
1a TROBADA (1991) Trobada jove d'artistes artesans. Escultures al carrer 1991, Súria, Adhuc, Ajuntament de Súria, Generalitat de Catalunya, Subdirecció General d'Artesania.
CASAREAL, Arnaldo de (1940) Historia de la imagen y ermita de San Salvador que se venera en la villa de Suria, Manresa
FULLA DOMINICAL (1922) Fulla dominical de Sant Cristòfol de Súria. Número extraordinari dedicat a commemorar la festivitat de Sant Sebastià tan venerat per la cristiana vila de Súria, Núm. 3 bis, any II, Súria.
REGUANT i AGUT, Josep (1997) Súria. Història en imatges 1894-1975. Col·lecció "Fotografia històrica", núm. 4. Manresa: Angle Editorial, Centre d'Estudis del Bages.