La Feixa del Cintet
Castellet i la Gornal

    Alt Penedès
    Camps de Cal Colomer. Sud de Sant Marçal
    Emplaçament
    Carretera de Castellet a Sant Marçal. Passat Cal Cobit el primer trencall a l’esquerra fins Can Colomer
    175

    Coordenades:

    41.29966
    1.59779
    382606
    4572971
    Número de fitxa
    08058 - 113
    Patrimoni immoble
    Tipologia
    Jaciment arqueològic
    Neolític
    Romà
    Segle
    -5500/-2200 / s. III aC – III dC
    Estat de conservació
    Dolent
    Malmès per la intensificació del conreu de la vinya
    Protecció
    Inexistent
    Inexistent
    Número inventari Generalitat i altres inventaris
    CCAA 330
    Accés
    Fàcil
    Cultural
    Titularitat
    Privada
    08057A006000900000YD
    Autoria de la fitxa
    Núria Cabañas. Web Cultura, SCP.

    Restes d’una possible vil·la romana d’època republicana amb una continuïtat fins al segle III dC situada al sud-est de la masia de Can Colomer. El jaciment fou localitzat per la troballa d’una base de columna de marbre i un cilindre de pedra rebuidat, fragments d’estucs murals, fragments de marbre treballats, tègules, ímbrex i una moneda de bronze de Domicià ( 81-91 dC) amb la inscripció: CAES(ar) DOMIT(tianus) AUG(ustus) GERM(ani)CVS. També es van localitzar diversos fragments de ceràmica ibèrica i ibèrica pintada, fragments d’àmfora, ceràmica campaniana i fragments de TS itàlica, hispànica sud gàl·lica i africana. L’any 1999  dins el projecte Estudi del Paisatge Arqueològic Antic a la Cossetània Oriental es van realitzar un seguit de prospeccions arqueològiques que van permetre identificar restes d’un paviment d’opus signinum malmès i les restes de murs de pedra lligada amb morter de calç. També es van identificar diversos fragments d’estuc pintats amb vermell roig pompeià, fragments de dolia, tègula i material ceràmic d’època ibèrica i romana (comuna itàlica, TS sud gàl·lica, africana). L’any 2002 durant la revisió de la Carta Arqueològica es va confirmar l’existència del jaciment i el perill de destrucció degut als treballs de conreu. Es conserva in situ un paviment d’opus signinum on s’hi poden distingir fins a tres nivells superposats de paviment. També es va localitzar un tambor de columna de pedra calcària de 40 cm de diàmetre per 15 cm d'alçada, així com una destral de basalt sencera. En una altra vinya situada uns 100 m a l'est d'aquest camp també es troben abundants fragments de ceràmica en superfície, tot i que en aquest cas es tracta exclusivament de ceràmica ibèrica i tègules. Actualment, encara es conserva part del paviment d’opus signinum en el marge que separa dos camps de vinya i abundants fragments de ceràmica romana i material constructiu, principalment tègules.

    A la casa del Sr. Raspall es conserva una pica baptismal de cronologia indeterminada procedent del jaciment. Les antigues descripcions relacionades amb la ubicació del jaciment el situen al costat de tres barraques de pedra seca les quals van ser destruïdes l’any 1999 per terraplenar la zona.

    El jaciment descobert pel Sr. Manuel Montserrat de Lletger. L’any 1995 Mossèn Santiago Casanova va examinar la zona identificant un gran nombre de fragments ceràmics, un fragment de columna i la moneda de Domicià.

    GUITART, J. (Inèdit): Estudi del paisatge antic a la Cossetània Oriental.

    Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arqueològic i paleontològic del terme municipal de Castellet i la Gornal. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya.

    VIRELLA, X. (1983): Catàleg arqueològic de Castellet i la Gornal. Institut d’Estudis Penedesencs, 21. Primer premi del VII Concurs de Sant Ramon de Penyafort-1979 convocat pel Museu de Vilafranca del Penedès.