Església parroquial de Santa Maria Assumpta
Palafolls

    Maresme
    Carrer Major, 24

    Coordenades:

    41.668191440561
    2.7493554962246
    479135
    4612967
    Número de fitxa
    08155 - 1
    Patrimoni immoble
    Tipologia
    Edifici
    Contemporani
    Eclecticisme
    Historicista
    Segle
    XIX-XX
    Any
    1888-1910
    Miquel Garriga Roca
    Estat de conservació
    Bo
    Protecció
    Legal
    BPU
    PGOUM: Categoria Tipus A: Edifici monumental.
    Aprovació: 19-09-2006
    Número inventari Generalitat i altres inventaris
    IPAC 8779
    Accés
    Restringit
    Religiós
    Titularitat
    Privada
    Bisbat de Girona
    Autoria de la fitxa
    Àlvar Sáez Puig

    L'església parroquial de Palafolls la trobem al carrer Major fent xamfrà amb l'avinguda de la Costa Brava, davant del Carrer Francesc Macià. De grans dimensions, és una obra de finals del segle XIX i es caracteritza per donar continuïtat als cànons de l'arquitectura religiosa barrejant-hi el caràcter historicista, el que dona un tarannà eclèctic a l'edifici.  Les façanes estan construïdes amb pedra irregular, té un absis semicircular i un campanar de torre.

    Hi ha una nau de quatre trams coberta amb una volta de llunetes sobre quatre arcs torals de mig punt i en la capçalera un absis semicircular. En una banda i altra s'hi obren capelles laterals a través d'arcs de punt rodó; l'absis està cobert per una volta de quart d'esfera damunt quatre gruixuts nervis. El cor damunt bigues horitzontals té una barana de balustres senzills de fusta. Està treballada amb murs de maçoneria marronosos. Una motllura de maó vermell a tall de cornisa recorre totes les façanes. A la de ponent, la principal, hi ha un portal rectangular que separa l'atri de la nau per una vidriera. Damunt el portal hi ha un frontó envoltat d'una motllura composta semicircular de maó vermell; al damunt s'obren cinc finestres d'arc de mig punt i una nova motllura horitzontal que recorre tota la façana.  En la part superior observem una gran finestra semicircular rodejada d'una gran franja de maó.

    Les seves dimensions són de 27 m de llargada, 12 m d'amplada x 13,51 m d'alçada. La llargada suma els 2,35 m de l'atri; l'amplada total des del fons de les capelles laterals fa 10,79 m.

    El campanar és de finals deI segle XIX, principis del segle XX. Té planta rectangular de 2,74 x 5,44 m. Es divideix en dos cossos per una motllura, el superior o cel·la té els caires aixamfranats i està obert amb finestres allargassades i estretes d'arc de mig punt, una a cada cara. Està coronat per una cornisa motllurada i una coberta horitzontal. Una torre flanqueja l'ala dreta del frontis; no està finalitzada i sobresurt escassos centímetres de la teulada; no hi ha cap escala interior per accedir-hi. El campanar, a la dreta, té una escala enganxada als murs amb un ull central; el seu primer tram és de graons de pedra i barana d'obra enguixada; a partir del nivell del cor no té barana; el seu sostre, igual que el de la cel·la, és de volta de canó de maó. Hi ha una sola campana de la finestra frontal.

     

    Dins de l'església trobem una talla gòtica. 

    Joaquim Ruyra, molt vinculat a Palafolls, hi feu els goigs.

    Miquel Garriga i Roca (Alella, 1804-Barcelona 1888) va ser l’arquitecte del projecte tècnic, de l’església de Santa Maria Assumpta, al veïnat de Ferreries. Es va construir en dues fases: els fonaments entre 1865-75 i la resta entre 1896-1908. No es troba cap dada de l’arquitecte que es va fer càrrec d’aquesta obra desprès de la seva mort.

    L'obra més famosa de Miquel Garriga i Roca fou la construcció del Gran Teatre del Liceu de Barcelona, l'any 1845, sobre un antic convent trinitari que es va inaugurar l'abril de 1847.

    Els terrenys, originàriament, havien format part de la quintana del mas Joanysacreu. Entre 1865 i 1875 es construïren els fonaments, que va iniciar el rector Josep Jordà. Entre 1896 i 1908 es va construir l’edifici, durant el rectorat de Pere Vila Vilardell, i es va inaugurar el 9 de setembre de 1908. No serà fins al primer de gener de 1929 que es va constituir com a nova parròquia. 

    Segons Salicrú (2016) la rectoria es trobava l'any 1921 al costat de l'església. L'any 1911 encara no estava construïda. El vicari destinat a l'església vivia  a la casa més pròxima a ella, a can Jordà, amb la família Martori, mossèn Josep Diviu Imbert amb la seva mare, la senyora Imbert Suñé. 

    - Ajuntament de Palafolls (2006). Pla General d'Ordenació Urbana. Palafolls.

    - Ajuntament de Palafolls (2021). Ruta Patrimoni Arquitectònic. Palafolls.

    - SALICRÚ SISCART, Xavier (2016). Cases amb eixida i hort. Palafolls. Edicions del Roig. Pàg. 52-53. 

    ANGLADA i MAS, Anna Maria, Mn (2023). "Fèlix PARADEDA, pioner en la història de Palafolls" Vilelles 3, Recerca i difusió del patrimoni de Palafolls. Ajuntament de Palafolls.