Església de Sant Esteve
Sant Esteve de Palautordera

    Vallès Oriental
    Plaça de l'Església
    Emplaçament
    Al sud-est del municipi, a l'entrada del poble arribant des de Santa Maria de Palautordera seguint la carretera B-5301, es troba la Plaça de l'Església de Sant Esteve de Palautordera.
    231

    Coordenades:

    41.702825281691
    2.4371049070457
    453166
    4616936
    Número de fitxa
    08207 - 3
    Patrimoni immoble
    Tipologia
    Edifici
    Romànic
    Gòtic
    Segle
    Segles XI-XVI
    Estat de conservació
    Bo
    Protecció
    Inexistent
    Inexistent
    Número inventari Generalitat i altres inventaris
    IPAC 29345
    Accés
    Fàcil
    Religiós
    Titularitat
    Privada
    Bisbat de Terrassa
    Autoria de la fitxa
    Daniel Gutiérrez Espartero

    Edifici religiós de paredat i amb palets. A les parets exteriors del nord i sud hi ha restes d'arcuacions cegues que, sens dubte, juntament amb la paret on es troben, són restes de l'església del segle XI-XII. Té una portada del segle XVI amb raïms de columnes molt estilitzades i fust prim. El campanar té un sol cos, és quadrangular, molt massís, de gran superfície i poca alçada. Està coronat per merlets de maó i una piràmide quadrangular arrebossada amb ciment. S'alça damunt el creuer de l'església que es tanca amb quatre petxines que li serveixen de base. A l'interior trobem solament una nau, el presbiteri i tres cossos. Originalment tenia tres absis, però ara només n'hi ha un.
    La portada del segle XVI està decorada amb elements figuratius. En els capitells hi ha uns caps d'àngels acompanyats de les respectives ales als dos costats. L'extradós es recolza en unes mènsules, una a cada costat. La de la dreta representa el cap de Sant Pere, la de l'esquerra el de Sant Pau. Sobre la clau hi ha un floró que serveix de coronament.
    A la capella esquerra hi ha una fornícula amb la imatge de Nostra Senyora de la Gràcia, d'estil plateresc, del segle XVI.

    La primera referència de la parròquia de Sant Esteve la trobem a la visita del 6 de desembre de 1305. Encara que la documentació és del 862, hi ha documents en aquesta època que parlen de l'església. Per aquests documents sabem que el comte Sunyer II va vendre el lloc a Trasovad vers el 900 i aquest el 908 el va vendre a Guifré Borrell, comte de Barcelona, el qual el va cedir al cap de poc temps a Sant Cugat del Vallès. A causa d'això, el domini de la parròquia fou sempre dels abats de Sant Cugat i, a partir de 1215, de l'administració de Sant Cugat, dita pabordia de Palau o de Palautordera. La parròquia era regida per dos domers o dos sacerdots que s'alternaven en el servei parroquial.

    - CALAM I MARTORELL, Xavier (2019): Sant Esteve de Palautordera al segle XIX, un bocí de la nostra història : de la Guerra del Francès a la Tercera Guerra Carlina. Editorial Alpina.

    - PÉREZ LARA, Antonio (2000): Temps de record. Ajuntament de Sant Esteve de Palautordera.

    - PORTALS I MARTÍ Joan (1998): Guerres carlines (1833-1876). Monografies del Montseny. Viladrau : Amics del Montseny, 1986- . 1135-9293. Núm. 13 (1998), p. 135-151