Casa de Palau o Castell de Fluvià
Sant Esteve de Palautordera
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
El castell de Fluvià era una domus o casa forta aloera coneguda com a Casa de Palau, de sant Cebrià o de Sant Corneli. Al segle XVIII fou totalment transformada en una masia senyorial: del primitiu castell només en resta la capella dedicada a Sant Cebrià que és d'estil llombard, amb planta de creu llatina d'una sola nau i absis trevolat i amb una planta un xic ultrapassada o de ferradura. La seva entrada és independent de l'edifici al qual està unit. Davant hi ha un jardí, la façana que hi dona té un atri a ponent i el mur de llevant del casal deixa visible un trosset de la conca exterior de l'absis central, que es veu elevat i fortificat.
La capella fou recuperada durant la restauració portada a terme l'any 1966. Va ser en aquest moment quan l'absis de la capella va quedar a la vista. Fins al moment havia restat amagat per l'enguixat de calç que cobria la façana de l'edifici.
Actualment l'edifici acull una casa de colònies.
Història
El castell està documentat l'any 1154, quan era habitat per la família Palau. L'església però, situada dins el modern edifici del castell, indica que ja existia al segle XI. Pertanyia a la jurisdicció del castell de Montclús; d'ella en depenia la quadra de Campins. Aquest fet provocà diverses discòrdies entre el vescomte Bernat III de Cabrera, senyor de Montclús, i Pere de Palau, les quals finiren en un document de concòrdia realitzat l'any 1345.
El 1360 la casa passà a la seva filla Blanca, casada amb Ramon de Blanes. El 1373 adquirí el domini llur filla, casada amb Antoni de Torrelles. Aquesta família en tingué la propietat fins el 1425, que passà a Agnès de Torrelles, que era casada amb Joan de Fluvià. Els Fluvià en seran propietaris fins a l'extinció del llinatge el 1837.
Al segle XVIII el castell fou transformat en una masia senyorial. L'any 1966 va ser restaurada i actualment funciona com a granja-escola i casa de turisme rural.
La capella fou restaurada l'any 1966, encara que conserva el seu estil romànic, l'interior està pintat amb pintures modernes.
Bibliografia
- PLADEVALL I FONT, Antoni, dir (1991): El Castell de Montclús, Catalunya romànica. Vallès Occidental, Vallès Oriental. Volum XVIII. Fundació Enciclopèdia Catalana. Barcelona.
- CATALÀ I ROCA, Pere (1967-1979): Els castells catalans. Editorial Rafael Dalmau. Barcelona.
- ADROER I TASSIS, Anna Maria (1987): El castell de Fluvià. Monografies del Montseny Viladrau : Amics del Montseny, 1986- 1135-9293 Núm. 2 (jul. 1987), p. 11-22
