Casa Murada
Castellet i la Gornal

    Alt Penedès
    Fondo de la Palliseta. Sud de la Gornal
    Emplaçament
    N-340 a l’alçada del km 1197
    130

    Coordenades:

    41.24944
    1.58959
    381829
    4567407
    Número de fitxa
    08058 - 373
    Patrimoni immoble
    Tipologia
    Edifici
    Modern
    Contemporani
    Segle
    XVI-XX
    Estat de conservació
    Bo
    Protecció
    Inexistent
    Inexistent
    No té cap protecció però està inclosa al Pla Especial del Catàleg de les Masies i Cases rurals del municipi de Castellet i la Gornal. Text refós – Aprovació definitiva agost de 2014 amb el número de fitxa M10.2
    Accés
    Fàcil
    Residencial - productiu
    Titularitat
    Privada
    002201000CF86G0001YA
    Autoria de la fitxa
    Núria Cabañas. Web Cultura, SCP.

    La casa murada és una edificació d’origen modern consolidada ja en època moderna i contemporània. Es tracta d’un conjunt format per tres grans cossos, la casa dels amos, la masoveria i el celler. El cos principal, antiga casa dels amos, és una cos de planta rectangular amb la coberta a dues aigües amb el carener paral·lel a la façana principal, orientada a llevant. Consta de planta baixa i pis. El frontis és de composició simètrica. Al centre s’hi obre el portal adovellat d’arc rebaixa amb dues finestres per banda emmarcades amb una maons dibuixant un arc deprimit convex. A nivell de pis s’hi obren cinc balcons amb voladís i barana de ferro. Els finestrals són d’arc pla amb els brancals i la llinda de pedra. La façana posterior alguna de les obertures ha estat modificada. Hi ha una gran escalinata de graons semicircular construïts amb maons que dona accés directament al primer pis amb una terrassa amb la barana construïda amb maons amb una repetició de sanefa de creus. L’interior del primer pis ha estat modificat. Adossat aquest cos, per la banda nord hi ha l’antiga casa dels masovers, també reformada interiorment. Es tracta d’un espai format per dos cossos amb un pati tancat per una baluard amb l’accés a d’arc rebaixar construïts amb maons i situat a la façana de llevant. El cos principal és de planta rectangular amb la coberta a dues aigües amb el carener perpendicular a la façana principal, orientada a tramuntana. Consta de planta baixa i dos pisos. S0hi accedeix per un portal d’arc de mig punt adovellat. Les finestres de llevant i tramuntana segueixen la mateixa estructura i estil arquitectònic de les finestres del cos principal, a diferencia de les obertures de la façana de ponent que han estat modificades. El segon volum que tanca l’espai del pati per ponent és d’una sola plana i es tracta d’un espai secundari de la vivenda. L’últim volum del conjunt és l’antic celler, situat al sud del cos principal. Es tracta d’un cos en forma de “L” inventada amb accés des de ponent i llevant. El celler és amb coberta de bigues de fusta i conserva alguns elements com l’antic cup de vi de planta quadrada amb el revestiment de cairons, el trull i una premsa. Tot el conjunt esta tancat per una barana d’obra i metàl·lica que delimita per la façana de davant una zona enjardinada i per la façana posterior un pati amb un cobert.  

    Informació històrica proporcionada per la propietat

    La primera referència de la Casa Murada és de l’any 1565  amb Antoni Ferrer, que va deixar la finca en herencia al seu fill Juan Ferrer el qual ho va vendre a Baltasar Masdeu, comerciant de Barcelona l’any 1608. A la seva mort ho va heretà el seu fill José Masdeu l’any 1625, qui ho va vendre a Antonio Mayner, pagès de Bellveí l’any 1639. Aquest ho deixà en herencia la seu fill, Pablo Mayner (1641). Va ser de la família Mayner fins l’any 1739 que Pablo Mayner ho va vendre a Francisco Posas, pagès de la Gornal. L’any 1799 va passar a Juan Roig, indià de Vilanova. A partir de llavors va ser propietat de la família Roig per herencia fins l’any 1996 que ho van adquirir els actuals propietaris, Pere Planes i Pilar Cases.

    Pla Especial del Catàleg de les Masies i Cases rurals del municipi de Castellet i la Gornal. Text refós – Aprovació definitiva agost de 2014.