Can Patiràs
Fogars de la Selva

    Polígon 10 Parcel·la 71
    Emplaçament
    Veïnat de Can Damià

    Coordenades:

    41.72578
    2.6858
    473867
    4619378
    Número de fitxa
    08082 - 41
    Patrimoni immoble
    Tipologia
    Edifici
    Contemporani
    Segle
    XIX-XX
    Estat de conservació
    Bo
    Protecció
    Inexistent
    Inexistent
    Nivell B de protecció segons la normativa del Catàleg de Masies i cases rurals en sòl no urbanitzable
    Accés
    Fàcil
    Residencial
    Titularitat
    Privada
    000412100DG71G0001XI
    Autoria de la fitxa
    Jordi Montlló Bolart

    Casa rural situada entre el Torrent de Can Sardanet i el Pla de Can Miró Vell, al costat de Can Caseta i per sota Can Damià.

    Es tracta d’una construcció de planta rectangular amb un  lleuger cos que sobresurt per l’angle nord-est. Consta de planta baixa i pis, amb un cos afegit a la façana sud-est, de planta baixa. La coberta és de teules àrabs a dues aigües, amb el carener perpendicular a la façana principal. El parament és en part vist i en part fet de maó. Només el cos annex a ponent està arrebossat i pintat de blanc. Les obertures tenen la llinda de maó distribuïda a plec de sardinell.

    L’era de batre de Can Patiràs es conserva en un estat excepcional. El terra està recobert per cairons i protegit per un muret de pedra amb desaigües a tot el perímetre. Al centre de l’era, destaquen quatre cairons decorats, amb incisió de grossor variable en el fang encara tendre. Dos d'ells presenten l’esgrafiat clàssic del ventall o línies solars, amb els quarts i les hores. Els altres dos, contraposats simètricament, tenen esgrafiat un cap humà. El primer representa una dona amb el cabell rinxolat que li cobreix el clatell, mentre que en el cairó contraposat, hi ha el cap d’un home somrient, amb barret i cabell curt.

    Ha estat restaurada amb criteris que respecten l’arquitectura tradicional i l’entorn.

    En el cadastre de l’any 1862 consta com a propietari en Pere Coromines i declara una quartera i dois quartans de secà, una quartera de vinya i dues quarteres i mitja de terres ermes. També declaren un ruc per treballar la terra.

    En el padró de 1889 hi trobem inscrits la Maria Coromines, vídua de Pere Coromines amb els joves Josep Coromines i Maria Tarrés. La Maria Coromines mor aquell any a l’edat de seixanta-tres anys.

    En el cens de 1896 hi trobem el matrimoni format per Josep Coromines i Maria Tarrés, amb els seus dos fills (Dolors i Josep). L’any 1906 cal afegir una filla més, l’Emilia. L’any 1909 mor la Maria Tarrés amb només trenta-vuit anys d’edat.

    L’any 1916 hi viuen Josep Coromines, vidu, amb els tres fills: Dolors, Josep i Emilia.

    En el cens de 1922 hi consten Josep Coromines, vidu, amb el fill homònim i la seva esposa Àngela Romà. D’aquest matrimoni són els fills Joaquim, Àngela i Montserrat.

    Entre 1956 i 1960 hi figuren els avis Josep Coromines Tarrés i Àngela Romà Sala. L’Àngela mor l’any 1961 als seixanta-set anys. En Joaquim Treserres i Iglesias i Àngela Coromines Romà, casats el 1946, són els joves. Antoni i Dolors són els fills. Aquesta família es trasllada a Can Cases de Fogars.

    Els següents habitants de la casa seran Rafel Heras i Roure i Felicita Marlet i Carles, casats l’any 1951. Els seus fills són en Jordi, nascut el 1952, i en Lluís, nascut el 1959.

    AJUNTAMENT DE FOGARS DE LA SELVA (2012). Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable; dins Pla d’Ordenació Urbanístic Municipal de Fogars de la Selva.

    FUGAROLAS i MASÓ, Jaume i VILÀ i CAMPS, Josep (2007). Fogars de La selva, temps ha. Fogars de La Selva: Edició dels autors.