Can Milans

Caldes d'Estrac

Casa de cos amb tres façanes de planta baixa, dues plantes i golfes. La façana principal està orientada en sentit nord. Destaca la planta baixa pels seus dos accessos, un d'ells de carro, amb arc apuntat, i l'altre quadrat i de dimensions semblants. Entre les dues entrades hi ha una finestra de grans dimensions reixada. La casa es cantonera, i al final d'aquesta planta baixa trobem una rampa i un accés per a vehicles directe al pati de la casa. Aquest accés té una reixa de grans dimensions a conjunt amb l'estètica de la casa. Seguint la descripció de la façana principal, a la primera planta trobem quatre grans finestres amb sobresortint de pedra. A la segona planta, un balcó que va d'extrem a extrem de la façana, amb quatre sortides amb persianes desplegables o mallorquines. Separant visualment la segona planta de les golfes veiem una motllura. Les golfes presenten quatre finestres senzilles rectangulars. Al capdamunt de l'edificació hi ha un terrat, envoltat per un mur sense cap tipus de decoració. La façana lateral crida l'atenció perquè, superant el desnivell del terreny, ens trobem ja amb el primer pis on una gran porta de fusta amb marc de pedra, a la que s'accedeix pujant uns graons, ens permet entrar a l'interior de la casa; uns metres més enllà hi ha una gran finestra com les anteriorment comentades. Al pis superior trobem tres balcons amb unes baranes de ferro senzilles, que semblen continuació de la llarga barana de la façana principal. A la planta de les golfes hi ha una porxada amb arcs de mig punt i un bon grapat de tubs de canalització d'aigua directament enclavats a la paret, i que ens fa evident que la urgència sovint supera l'estètica. Un altre element poc estètic que presenta aquesta façana lateral són uns fanals excessivament funcionals, més propis d'un carrer de ciutat que d'una casa neoclàssica. Esperem que les heures que estan començant a tapar aquest lateral s'encarreguin d'amagar les canalitzacions i l'estructura dels fanals. La façana lateral destaca per les seves grans finestres obertes al paisatge del front marítim i la continuació de la porxada abans descrita.
El jardí, molt gran, i empedrat en el seu primer tram, destaca per la seva varietat de plantes, arbustos i arbres. Comparativament, la superfície edificada és una tercera part del conjunt del sòl de la finca. El jardí està delimitat per un mur gruixut i, en un dels seus extrems, acaba en forma de banya. L'element més distingit del jardí és proper a la casa, davant d'una de les façanes laterals, i es tracta d'una gran font rodona, de pedra, coberta de verdet, que li atorga un caràcter distingit al conjunt.