Zona de nidificació de l'espècie Aquila fasciata
Rellinars

    Vallès Occidental
    Rellinars
    348

    Coordenades:

    41.63751
    1.91096
    409298
    4610103
    Número de fitxa
    08179 - 330
    Patrimoni natural
    Tipologia
    Zona d'interès
    Estat de conservació
    Bo
    Protecció
    Legal
    Decret Legislatiu 2/2008 Espècie protegida (Categoria A)
    Accés
    Restringit
    Altres
    Titularitat
    Privada
    Diversos propietaris
    Autoria de la fitxa
    Jordi Montlló i Laura Bosch

    L'àliga cuabarrada anomenada també perdiguera (Aquila fasciata o Hieraaetus fasciatus) és un au rapinyaire diürn que necessita espais oberts de caça per alimentar-se i criar. Té l'esquena de color marró xocolata amb una taca blanca, que la diferencia de les altres àligues. El pit és blanc, amb un pigallat marró que va fins el coll. La cua presenta una barra terminal fosca. La part inferior de les ales pot variar. Els exemplars més joves tenen el plomatge del pit i ventre més vermellosa. Durant els quatre primers anys de vida, canvien tres vegades de plomatge corporal i dues pel que fa a les plomes per volar. Els exemplars adults tenen una envergadura d'entre 150 i 180 cm. Pesen entre 1.600 i 2.400 grams.
    A Catalunya es distribueixen en les muntanyes mitjanes amb una densitat màxima a la serralada Prelitoral. Nidifica preferentment en cingleres. Necessita espais oberts per caçar i s'alimenta d'alguns mamífers com conills, esquirols, llebres, aus com els còrvids, les perdius o guatlles i aus aquàtiques. També menja rèptils com els llangardaixos. Pon d'un a dos ous i si l'aliment és abundant pot pondre'n fins a tres. Conviu perfectament amb l'home que viu amb certa harmonia amb la natura, conreant la terra i amb pastures. Un exemple clar és la seva presència al Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i Serra de l'Obac on la vigilància i el projecte de protecció i nidificació de l'espècie està altament controlada prohibint i/o restringint les activitats lúdiques o esportives i els accessos a vehicles rodats ja que l'àrea de cria no només és el lloc de reproducció sinó que acostuma a ser l'àrea on es refugia, dorm i es reposa durant tot l'any.

    Durant la realització del Mapa de Patrimoni s'ha observat varies vegades una parella sobrevolant La Morella i Casajoana i la zona de la Carena del Panissar.

    Aquesta àliga va ser descrita per primera vegada l'any 1822 pel naturalista Louis Pierre Vieillot. El nom de Bonelli li ve del naturalista italià Andrea Franco Bonelli, que va documentar l'espècie per primera vegada l'any 1819.
    L'àliga perdiguera és una espècie classificada vulnerable per la UICN. A Catalunya hi ha un total de seixanta cinc parelles comptabilitzades. L'any 2003 dins del programa del Pla de seguiment i conservació de l'espècie l'Àrea de Territori i Sostenibilitat de la Diputació de Barcelona va instal·lar una càmera en un niu per conèixer el seu comportament, els costums i la dieta durant l'època de nidificació i poder establir amb més precisió les eines necessàries per a la seva protecció. Actualment, en diferents parts del territori català n'hi ha d'altres

    REAL, Joan; HERNÀNDEZ Antonio; ROLLAN, Àlex; TINTÓ, Albert. (2015). El àguila perdicera en Cataluña: de la amenaza a la conservación. Aplicaciones a la mitigación de la electrocución. Gener 2015. Ed. Dirección de Medio Ambiente y Cambio Climático de España y Portugal. Endesa, S.A.
    http://www.sioc.cat/fitxa.php?sci=0&sp=HIEFAS
    http://mediambient.gencat.cat/ca/05_ambits_dactuacio/patrimoni_natural/…