Zona de dunes de la platja de Sant Vicenç de Montalt
Sant Vicenç de Montalt
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
Al sud de la franja litoral de la població hi ha la platja de Sant Vicenç, que és la franja marítima central de la població amb més pressió turística. Limita al nord-est amb la riera del Gorg, que la separa de la platja dels Tres Micos, del municipi de Caldes d’Estrac i al sud-oest amb el port Balís, al municipi de Sant Andreu de Llavaneres.
Aquesta franja, prou ampla, té una longitud de 1.300 metres i una amplada mitjana de 80 metres, bàsicament de sorra gruixuda. Queda delimitada, al nord, pel passeig marítim que transcorre paral·lel a la platja per l’anomenat passeig del Marquès Casa Riera, on destaquen un conjunt de cases de la burgesia catalana dels segles XIX i XX, edificades ran de mar.
Entre la vorera del passeig, darrera el mur de protecció i la platja, protegida per posts i corda perimetral s’hi ha instal·lat artificialment una zona de dunes del tipus longitudinal, de 25 x 7 metres, en un intent de recuperació de les antigues acumulacions de sorra costaneres i de la vegetació psammòfila. La recuperació d’aquests espais permet alhora la creació d’un ecosistema únic, ja que es converteix en hàbitat essencial per a insectes, aranyes, crancs i aus marines, algunes d’elles nidificants, com el corriol camanegre i d’altres espècies d’ocells limícoles.
La granulometria de la sorra és de gra mitjà i les plantes exerceixen la seva pròpia influència sobre la formació de la duna, ja que el seu sistema d’arrels fixa la sorra.
Entre la vegetació més destacada, sovint considerades males herbes, podem esmentar la presència de diversos exemplars de lleteresa de platja o de sorral (Euphorbia paralias) que juntament amb el borró (Ammophila arenaria), tenen un rol importantíssim en la colonització i la fixació de dunes costaneres. Aquest tipus de planta herbàcia té potents rizomes que li permeten arrelar-se en un substrat solt com la sorra i sotmès a les inclemències dels temporals marins directes. També es pot observar l’Sporobolus pungens i el melgó marí (Medicago marina), una planta de color gris a gris verdós, ramificada i postrada, que fa una floreta de color groc. També hi ha jull de platja (Elymus farctus), un parent del blat que tolera molt bé la sal, i el lliri de mar (Pancratium maritimum), el panical marí (Eryngium maritimum) i el rave de mar (Cakile marítima).
La majoria d’aquestes plantes sempre havien estat presents a la zona costanera però a causa de l’expansió del turisme, la majoria de platges sorrenques han estat sotmeses a la sobrefreqüentació durant els mesos d’estiu. Això, afegit als abocaments de sorres marines per regenerar les platges i la circulació de màquines de neteja, han acabat per eliminar el seu poblament natural. Per aquest motiu, els sistemes dunars estan protegits a tot Catalunya i gaudeixen d’una especial atenció i molts esforços per part dels municipis costaners, que busquen recuperar i mantenir el bon estat ecològic de les dunes.
Història
La franja de protecció s’ha creat l'estiu de 2024. L’execució dels treballs ha anat a càrrec de l’empresa B-Mar Serveis Costers Integrats, S.L., amb una inversió de 2.234,87 euros.
Bibliografia
BLAMEY, Marjorie; GREY-WILSON Christopher (2008). Flores silvestres del Mediterráneo. Barcelona: Omega.
FETCHER, GRAU i REICHHOLF (1992). Fauna y flora de las costas. Múnic: Blume
