Xalet de Joan Puigventós
Sant Cugat del Vallès
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Pla Especial de Protecció del Medi Natural i del Paisatge del Parc Natural de la Serra de Collserola. 2020. Annex 6. Catàleg de masies i cases rurals i altres construccions en sòl no urbanitzable. Fitxa: SCU.017.
Pla Especial de Protecció del Medi Natural i del Paisatge del Parc Natural de la Serra de Collserola. 2020. Annex 9. Inventari del Patrimoni Cultural. Fitxa: SCU.020.
Descripció
Xalet d'estiueig d'estil modernista i eclèctic, projectat el 1896 pel mestre d'obres Eudald Pagès Comas. És de planta rectangular, i consta de planta baixa, pis i golfes. Actualment es troba en estat de semiruïna.
Les façanes són arrebossades amb esgrafiats. Les obertures tenen unes faixes engaltades a les llindes i als brancals. A les llindes es conserven decoracions amb garlandes i altres motius vegetals. Segons sembla, a la teulada hi havia una torratxa central de fusta coberta per una cúpula d'estil austríac. Bona part de la teulada, però, és avui inexistent.
El cancell de la finca és fet amb pilastres d'estil classicista i rematat per unes escultures de dracs alats. La serralleria és de forja. Originàriament, a l'interior hi havia un jardí d'estil anglès amb vegetació mediterrània i espècies com ara un Ombú.
Història
A finals del segle XIX va començar la urbanització de la muntanya del Tibidabo i el seu entorn, un procés que va finalitzar el 1911 amb la construcció del Casino de la Rabassada. Al voltant de la carretera de la Rabassada -i a la zona més propera al terme municipal de Barcelona- s’hi van construir diversos xalets.
Pel que fa a aquest xalet en particular, Joan Puigventós Vivet, de Barcelona, va demanar permís d'obres per construir-lo el 22 de novembre de 1896. El projecte era d'Eudald Pagès Comas, mestre d'obres. El permís va ser concedit per la Diputació de Barcelona el 19 de gener de 1897. El 1931 es va aprovar el projecte per fer una canonada d'aigua des de la torre de l'aigua del Tibidabo fins al xalet. El 1934 l'edifici va passar per herència a la Casa Provincial de Caritat, a l'Hospital de la Santa Creu, a la Casa de Maternitat i Expòsits i a la Casa de Misericòrdia, de la Diputació de Barcelona.
Bibliografia
Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. Catàleg de Sant Cugat. Revisió del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. 2008.
Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Pla Especial de Protecció del Medi Natural i del Paisatge del Parc Natural de la Serra de Collserola. 2020.
MIQUEL SERRA, Domènec (1997). “L’arquitectura modernista a Sant Cugat del Vallès”. Gausac núm. 11, p. 53-88.
