Xalet d'Adelina Costa
Sant Cugat del Vallès
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
Xalet d'estil noucentista amb elements neoclàssics, projectat el 1928 per l'arquitecte Lluís Corratgé Torrent. És de planta rectangular, amb una torre, i consta de planta baixa i pis, amb teulada a diversos vessants.
La façana principal presenta una composició simètrica en base a tres eixos d'obertures. A la planta baixa hi ha el portal d'entrada al centre, que està aixoplugat per un pòrtic de planta semicircular, amb columnes d'ordre jònic i amb un balcó superior protegit amb barana de forja. A cada banda del portal hi ha un finestral. Al primer pis hi ha l'obertura del balcó, rematada amb punt rodó, i un finestral rectangular a cada costat. Les obertures de la façana tenen unes motllures a la llinda i als brancals. El coronament de l'edifici es resol mitjançant un fris emmarcat per unes cornises on hi ha els espiralls de ventilació del sostremort. La façana està rematada per un ràfec de dues fileres de maó pla col·locat en punta.
A la teulada hi ha una torre mirador amb tres finestrals emmarcats per pilastres.
La tanca de la finca és la característica de la urbanització impulsada per Joan Borràs, amb una base de conglomerat de Sant Llorenç. La serralleria és de forja.
Història
El municipi de Sant Cugat del Vallès ha estat des del darrer quart del segle XIX una ciutat d’estiueig per a ciutadans procedents de Barcelona i dels seus pobles del voltant, que posteriorment van ser agregats a la ciutat comtal. Les primeres construccions per a estiuejants es van fer a redós de la carretera de Gràcia, a tocar del nucli històric de Sant Cugat, passada la riera de Can Mora. Posteriorment, es va urbanitzar Valldoreix, on existien des d’època medieval algunes edificacions històriques. A la dècada de 1910 en els antics camps va començar a construir-s’hi una ciutat jardí formada per xalets que anaven destinats tant a estiuejants com a residents. L’existència d’una estació de tren dels Ferrocarrils de la Generalitat va facilitar l’arribada dels estiuejants.
Pel que fa a aquest xalet en particular, Adelina Costa va demanar llicència d'obres per construir-lo el 22 de febrer de 1928. El projecte era de l'arquitecte Lluís Corratgé Torrent. La llicència va ser concedida el 16 d'abril del mateix any per la comissió municipal permanent de l'Ajuntament de Sant Cugat.
Lluís Corratgé Torrent va ser un arquitecte que va projectar diversos edificis a Sant Cugat del Vallès. Per exemple, el xalet de Josep Julià, a l’avinguda Villadelprat número 9, la casa Buenos Aires, al passeig del Nard, o el xalet d’Eduard Ausió, a la rambla del Jardí 148.
Bibliografia
Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. Catàleg de Sant Cugat. Revisió del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. 2008.
