Xalet a l'avinguda de Joan Borràs número 38
Sant Cugat del Vallès
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Revisió del Pla Especial de Protecció de Patrimoni Arquitectònic 2008. Fitxa B-81.
Descripció
Xalet d'estil noucentista emplaçat a la urbanització promoguda per Joan Borràs. És de planta baixa i golfes, amb façana simètrica.
A la façana principal en un cos sortint a la part central hi ha dos grans finestrals. A l'esquerra hi ha l'accés a l'habitatge i a la dreta una obertura que dona al balcó fet amb balustres de peces de morter modelat. Sobre les finestres del cos central destaca una gran orla esgrafiada amb motius vegetals i florals sorgits d'un gerro de grans dimensions, d'estil barroc. A les llindes de les obertures laterals hi ha també esgrafiats, més petits, d’estil similar, amb motius vegetals. El coronament de l'edifici és format per un ràfec fet amb caps de biga i arquitraus on es recolza la teulada d'estil holandès. Els careners estan rematats amb pinacles esfèrics fets de ceràmica.
La tanca de la finca és del tipus característic de la urbanització de Joan Borràs, feta amb una base conglomerat de Sant Llorenç.
Història
El municipi de Sant Cugat del Vallès ha estat des del darrer quart del segle XIX una ciutat d’estiueig per a ciutadans procedents de Barcelona i dels seus pobles del voltant, que posteriorment van ser agregats a la ciutat comtal. Les primeres construccions per a estiuejants es van fer a redós de la carretera de Gràcia, a tocar del nucli històric de Sant Cugat, passada la riera de Can Mora.
Posteriorment, es va urbanitzar Valldoreix, on existien des d’època medieval algunes edificacions històriques com el Castell de Canals i l’església de Sant Cebrià de Valldoreix. En època moderna, les masies van jugar un paper important en el desenvolupament territorial i agrícola de Valldoreix, amb un pes important conreu de la vinya. L’arribada de la fil·loxera, però, va ocasionar la mort dels ceps, que van haver de ser arrancats.
A la dècada de 1910 en els antics camps va començar a construir-s'hi una ciutat jardí formada per xalets que anaven destinats tant a estiuejants com a residents. L’existència d’una estació de tren dels Ferrocarrils de la Generalitat va facilitar l’arribada dels estiuejants.
Concretament, el promotor Joan Borràs va impulsar entre els anys 1920 i 1940 la urbanització de l'antiga finca de Can Llunell amb la construcció d'un conjunt de xalets. Aquesta urbanització abasta l'avinguda Joan Borràs, l'avinguda Ramon Escayola, el passeig del Roser, el passeig del Nard i el passeig del Crisantem, entre altres.
Aquest xalet en particular fou edificat entre els anys 1924 i 1926 a l'urbanització de Joan Borras.
Bibliografia
Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. Catàleg de Sant Cugat. Revisió del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. 2008.
Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
