D'aquest jaciment no en tenim actualment constància material de cap mena, si bé sí disposem de notícies pretèrites, abans de l'obertura de l'actual autopista AP-7, als anys ‘70, i la modificació del traçat de camí que menava a Gelida. Aquests canvis han alterat el terreny de manera que impedeix la identificació de les troballes.
El jaciment va ser descobert als anys ‘60 per Joan Bellmunt (Vilanova i la Geltrú), de la Secció d'Arqueologia del "Centro de Estudios. Biblioteca-Museu Balaguer", qui localitzà elements arqueològics en superfície en una partida anomenada "Vinya de Dalt", "(...) en el cruce de camino que desciende de Torre-ramona y la carretera de Sant Sadurní a Gelida (...)" (AMPURIAS, vol. XXVIII, 1966: 261), on va localitzar:
- Restes de parets aixecades en sec visibles en aquell moment a banda i banda del camí de la "Vinya de Dalt".
- Materials ceràmics (a partir de l'article a AMPURIAS, vol. XXVIII, 1966)
- Fragments de vores i nanses d'àmfora ibèrica.
- Vores i bases de vasos de diverses mides.
- Ceràmica gris fragmentada.
- 1 plat d'imitació de ceràmica campaniana.
- 2 pedres passives de molí rotatori, una de calcàries i l'altra de granit (dipositades al Museu de la Geltrú, a Vilanova i la Geltrú).
Com ja s'ha dit més amunt, el traçat de terrenys i camins ha estat molt modificat d'ençà dels anys ‘70, fet que va impedir a l'equip d'arqueòlegs redactors de la Carta Arqueològica de 1990 localitzar les restes descrites per Joan Bellmunt.
