Jaciment arqueològic d'època ibero-romana que es coneix tan sols per la troballa de ceràmica superficial. Es troba emplaçat al voltant de la masia anomenada Vilaró, que s'assenta en una esplanada per on hi passava un camí tradicional que venia de la zona de la Vall de Vilaramó, travessava la riera de Merlès al Molí del Vilaró i es dirigia cap a la conca del riu Llobregat i Puig-reig. En diversos sectors al voltant d'aquest mas Josep M. Badia hi ha recollit superficialment fragments de ceràmica d'època ibèrica i romana. Concretament, en tres camps situats respectivament uns 50 m a l'est, uns 50 m al sud i uns 50 m a l'oest de la masia. Així mateix, en el turó que s'aixeca uns 100 m al nord també hi va recollir ceràmica, però majoritàriament de l'edat del ferro. Tot això sembla indicar que ens trobem davant d'un assentament amb una llarga pervivència, des de l'edat del ferro, època ibèrica i romana i, finalment, el mas medieval, que està documentat com a mínim des del segle XIII. És de suposar que un possible assentament antic del tipus vil·la podria estar situat a l'indret on actualment s'aixeca la masia. El mateix topònim de "Vilaró" és significatiu com a possible indici d'una petita vil·la.