Vilanova
Sant Bartomeu del Grau
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
Edifici doble de planta baixa + 1 planta + 1 planta sota teulada, d'alçades diferents. Coberta a dues vessants (nord-sud). Els dos edificis estan alineats l'un amb l'altre (eix est-oest). A l'edifici del sud recentment se li ha afegit un porxo al costat nord que trenca aquesta alineació inicial. - Edifici est. Façana sud (principal). Simètrica, porta + 2 finestres a la planta baixa, 3 finestres a la primera planta i 3 finestres a la planta sota teulada. Tots els elements són de pedra; la finestra central de la primera planta té motllures bisellades, la resta és d'arestes escairades; les finestres de la primera planta tenen els ampits motllurats. A la porta de la planta baixa hi ha una llinda monolítica, plana, amb la inscripció: [creu estilitzada, amb els braços en forma de pètals] / SEBASTIANUS / FERRERAS ME / FECIT ANNO 1803". Façana oest. Una finestra a cada planta, amb els elements de pedra i ampit motllurat simple a la primera planta; a la planta baixa, arc rebaixat. - Edifici oest. Façana sud (principal). A la planta baixa hi ha la porta i una petita finestra, ambdues amb arc rebaixat; al centre, hi ha una petita porta oberta recentment. A la primera planta hi ha una tribuna central i una finestra a cada costat, amb elements de pedra i ampit motllurat. A la planta sota teulada hi ha dues finestres, amb elements de pedra, a cada costat i una obertura central amb arc rebaixat (posterior a l'època de construcció de la casa, igual com la tribuna); "l'any 1940 es remodelà la façana principal amb la construcció d'una tribuna" (BENITO; ARMENTERAS, 2001). Façana est. Jardí a l'alçada de la primera planta. S'accedeix a l'interior de l'edifici a l'alçada de la primera planta a través d'una porta amb arc de mig punt, adovellada; al damunt hi ha una finestra amb elements de pedra (motllura bisellada). Façana nord. Dues finestres a cada banda d'un balcó central (a la primera planta); 3 finestres petites d'obertura recent a la planta sota teulada i, a la planta baixa, dues petites finestretes lleugerament esqueixades. Construccions exemptes a l'entorn de la casa (corrals, estables, pallers...), majoritàriament construïts en pedra (malgrat que n'hi ha algun aixecat amb totxanes). Es conserva una banyera monolítica a l'exterior de l'edifici, sense cap utilitat aparent. "En unes restes de carreus amb inscripció que es conserven fora del jardí es llegeix el nom de PEDRO FORTEZA, que els amos de la casa coneixen com a mallorquí constructor de la casa" (YLLA-CATALÀ, 1990, fitxa 42). "Bugader de Vilanova. Recipient de pedra en forma de pica de base circular i cos cilíndric amb un orifici lateral a la part baixa. Aquest forat està decorat a la part exterior amb una senzilla cara humana en el que l'orifici coincideix amb la boca. Aquesta peça es feia servir per preparar la bugada, per a rentar la roba. La peça és monolítica. A la part superior de la cara que decora la peça hi ha gravada dins d'un requadre, la data 1712. Aquesta peça no és originària de Vilanova sinó que el seu amo la va portar d'una de les seves masoveries" (YLLA-CATALÀ, 1990, fitxa 43). En el decurs de la visita que es va fer al mas Vilanova no es va poder veure aquesta peça; possiblement estigui guardada en un lloc més protegit i utilitzada com a element decoratiu.
Els dos edificis devien correspondre, en els seus orígens, a l'edifici dels propietaris l'un, i a la masoveria l'altre. Actualment, els propietaris utilitzen l'edifici est com a segona residència i, a l'edifici oest, hi viu una família que te cura del manteniment dels edificis, no de les terres, per la qual cosa no es pot entendre com a masoveria. El conjunt està situat en un extrem del bosc de Vilanova, d'indubtable valor paisatgístic. Mapa: Osona-24. Mapa Comarcal de Catalunya, 1:50.000. Institut Cartogràfic de Catalunya. Format CD, versió 1.0; informació actualitzada a setembre de 1998. Barcelona, 1998. El mapa reproduït a la fitxa forma una quadrícula de 5 x 3,280 km; l'escala aproximada és d'1:50.000
Història
Sembla que l'edifici de l'oest és més antic i, posteriorment, s'hi devia adossar l'altre. "Pel que fa a l'origen del nom, és evident que 'Vilanova' prové de VILLA NOVA. Per tant, el topònim ens descriu un mas més nou respecte dels de l'entorn. Malgrat això, no cal pas restar antiguitat al mas de Vilanova, que ja apareix documentat al segle XVI, com a masia propietat de les Ferreres en una consueta de la parròquia de Sant Bartomeu del Grau del 1599" (BENITO; ARMENTERAS, 2001).
Bibliografia
BENITO, Emili; ARMENTERAS, Roser (2001). Vilanova. http://www.sbg.llucanes.net, temes, cases de pagès. YLLA-CATALÀ, Gemma (1990). "Sant Bartomeu del Grau. Vilanova". Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, fitxa núm. 42. Servei del Patrimoni Arquitectònic. Generalitat de Catalunya. YLLA-CATALÀ, Gemma (1990). "Sant Bartomeu del Grau. Bugader de Vilanova". Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, fitxa núm. 43. Servei del Patrimoni Arquitectònic. Generalitat de Catalunya.
