Vila Roser
Sant Cugat del Vallès
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
Xalet d’estiueig de planta rectangular, format per diversos cossos. Consta tan sols de planta baixa, amb teulada a diversos vessants.
La façana principal presenta una composició asimètrica en base a tres cossos diferenciats. A l’esquerra hi ha un porxo amb teulada a tres vessants, sostingut per quatre columnes de maó. A sota hi trobem la porta d’accés al xalet. El cos on està situada l’entrada és de planta baixa i acull una tribuna de cinc costats, amb tres finestres de llinda recta. Aquest cos presenta un ràfec motllurat i està rematat amb una balustrada que inclou una gelosia ceràmica entre pilastrons.
Al centre hi ha una torre de planta quadrada, amb planta baixa i pis. A la planta baixa compta amb una finestra i, al pis superior, amb una galeria de tres finestres d'arc de mig punt, amb una banda engaltada amb impostes i ampit motllurat. Els angles de la torre són motllurats. El ràfec inclou caps de biga. La teulada és a quatre vessants, amb teula àrab i rematada amb una pinya ceràmica.
A l'extrem de la part dreta hi ha un cos de planta baixa, amb una finestra que inclou una motllura i una filera de teula àrab sobre la llinda. La teulada d’aquest cos és a dos vessants, també amb teula àrab.
Història
El municipi de Sant Cugat del Vallès ha estat des del darrer quart del segle XIX una ciutat d’estiueig per a ciutadans procedents de Barcelona i dels seus pobles del voltant, que posteriorment van ser agregats a la ciutat comtal. Les primeres construccions per a estiuejants es van fer a redós de la carretera de Gràcia, a tocar del nucli històric de Sant Cugat, passada la riera de Can Mora. Posteriorment, es va urbanitzar Valldoreix, on existien des d’època medieval algunes edificacions històriques. A la dècada de 1910 en els antics camps va començar a construir-s’hi una ciutat jardí formada per xalets que anaven destinats tant a estiuejants com a residents. L’existència d’una estació de tren dels Ferrocarrils de la Generalitat va facilitar l’arribada dels estiuejants.
pel que fa a aquest xalet en particular, segons dades del cadastre, no sempre del tot fiable, hauria estat construït l'any 1950.
Bibliografia
CORTÉS GARCÍA, Juan José (2004). Valldoreix, la voluntat d’un poble. Entitat Municipal Descentralitzada de Valldoreix.
CORTÉS GARCÍA, Juan José (2019). L’Associació de Propietaris i Veïns de Valldoreix. 100 anys al servei d’un poble. Associació de Propietaris i Veïns de Valldoreix.
