Viaducte de Cal Vidal Puig-reig

Berguedà
km.79,2 de la C-16/E9 Eix del Llobregat al seu pas per Cal Vidal l
Km.79,2 de la C-16/E9 a Cal Vidal

Coordenades:

41.95243
1.88372
407483
4645097
08175-155
Patrimoni immoble
Obra civil
Contemporani
XXI
2002-08
A. Costaguda, J. Solanes i C. Losertales.
Bo
La conservació està adjudicadaa, per un perídoe de 33 anys des de 2007 a CEDINSA.
Inexistent
Social
Pública
Generalitat de Catalunya
Rosa Serra Rotés i Jordi Piñero

El viaducte de Puig-reig Sud o de Cal Vidal és un gran pont de formigó, té una llargada de 112 metres i 23 metres d'alçada i permet salvar el riu Llobregat en aquets punt de cal Vidal. Cedinsa Concessionària SA, és una societat que es va constituir l'any 2003 per a la licitació de concessions i l'explotació d'aquestes en cas de ser adjudicataris. Cedinsa EIX LLOBREGAT té, per 33 anys, la concessió mitjançant el procés de construcció i explotació mitjançant "peatge al'ombra" del tram d'autovia entre Puig-Reig i Berga, per a la Generalitat de Catalunya. Es construeix de Puig-Reig a Berga, 20 km. aproximadament, i s'explota de Manresa a Berga, 40 km. aproximadament. En explotació des de desembre de 2007

L'autopista E-9 i l' Autovia C-16, també anomenada "Eix del Llobregat" és una via d'accés a França i al Pirineu. Té una longitud de 154 km aproximadament. Els primers 56 km són d'autopista de peatge (Barcelona-Manresa nord), des del km 56 fins al km 97 (41 km) són d'autovia (Manresa nord-Berga sud); en els 57 km darrers és una via ràpida. En aquests últims (57 km) s'estudia el desdoblament que es perllongaria cap a Tolosa de Llenguadoc a partir de la frontera amb França s'anomenarà A66 i, possiblement, fins a París com a autovia. Des del km 124 fins al 129 hi ha el Túnel del Cadí, que data de 1984 i és de peatge.
La C-16 és un important eix vertebrador mar-muntanya que comunica l'àrea metropolitana de Barcelona, el Bages, el Berguedà i, mitjançant el túnel del Cadí, la Cerdanya. Es considera un important eix de comunicació entre Barcelona, Tolosa de Llenguadoc i París, i forma part d'una de les principals vies de comunicació europees (E-9) entre les costes mediterrània i atlàntica. Per tal de potenciar aquest eix, el Departament de Política Territorial i Obres Públiques (DPTOP) va decidir desdoblar una bona part de l'eix del Llobregat amb un sistema de finançament de peatge a l'ombra. La inversió final s'esperava que fos d'uns 815 MEUR, un pressupost superior a l'inicial però que va augmentar a causa dels canvis de traçat que es van aplicar posteriorment i que adequaven el nou recorregut a la C-16, ja existent.

PARDO, J. (1990): "L'Eix del Llobregat, de cul-de-sac a autopista internacional", dins de "Espais: revista del Departament de Política Territorial i Obres Públiques Barcelona núm. 24, p. 4-11.
VV.AA. (1994). L'Eix del Llobregat i el Túnel del Cadí 10 anys després, S.T. de Gestió i Evolució del Paisatge de la Universitat de Barcelona, Barcelona, Tunel del Cadí, C.E.S.A.
COSTA, A. (2006). "Els ponts i viaductes que s'estan construint quedaran ben integrats en el territori. Entrevista a Jordi Solanes, director tecnic de les obres de desdoblarnent de I'eix del Llobregat de Puig-reig a Berga", a L'EROL 89, p. 34. LACUESTA, R., GONZALEZ TORAN, X (2008). Ponts de la província de Barcelona. Comunicacions y paisatge, Barcelona, p. 60-61