Verneda del molí de Cuquet
Vilassar de Dalt
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
Verneda que forma par de l'estrat arbori del Torrent del molí de Cuquet, concretament al sector on es troba el molí de Cuquet.
El vern (Alnus glutinosa subsp. glutinosa) és un arbre caducifoli del gènere Alnus de gran alçada i alguns dels exemplars presenten una alçada de 20 metres, tot i que aquest arbre pot arribar a fer-ne trenta. Les fulles són arrodonides. Quan els espècimens són joves, fulles i borrons són enganxosos . La floració és del tipus monoic i es du a terme durant els mesos de febrer a abril. Les flors masculines tenen forma d'aments cilíndrics i vermellosos i les femenines són similars però formant petites pinyes. Les llavors són alades. Fructifica de setembre a octubre. Viu en un ambient ombrívol i fresc, que comparteix amb altres espècimens com el plataner (Platanus x hispanica) i el pollancre (Populus nigra). El sotabosc és ric en espècies arbustives com el saüc, l'avellaner i el sanguinyol. Pel que fa a l'estrat herbaci destaca el fenàs boscà i la maduixera i les falgueres que creixen als voltants de les roques regades per l'aigua del torrent..
Per les seves característiques, la fusta del vern està adaptada per ser submergida en l'aigua. És molt apreciada per fabricar puntals per als ponts i les mines. Els esclops fets d'aquesta fusta també són molt resistents i lleugers.
Les propietats medicinals d'aquest arbre es troben en les fulles (tendres i glutinoses són emprades com a remei pels excursionistes pels peus adolorits); l'escorça en decocció s'utilitza per a fer gargarismes i guarir faringitis o angines, i els tanins que se n'extreuen van bé per rebaixar el nivell de colesterol.
Història
Per les seves característiques, la fusta del vern està adaptada per ser submergida en l'aigua. És molt apreciada per fabricar puntals per als ponts i les mines. Els esclops fets d'aquesta fusta també són molt resistents i lleugers.
Les propietats medicinals d'aquest arbre es troben en les fulles (tendres i glutinoses són emprades com a remei pels excursionistes pels peus adolorits); l'escorça en decocció s'utilitza per a fer gargarismes i guarir faringitis o angines, i els tanins que se n'extreuen van bé per rebaixar el nivell de colesterol.
Bibliografia
AJUNTAMENT DE VILASSAR (1999). Pla Especial del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Vilassar de Dalt.
BOLÓS, Oriol i altres (1993). Flora manual dels Països Catalans. 2ª edició. Ed. Pòrtic. Barcelona.
PARÉS, Eduard (2006). Arbres Monumentals de Catalunya. 18 anys des de la primera protecció. Ponència de la 2a trobada d'Arbres Monumentals i Singulars. Alcalà d'Henares, 19 – 21 de 2005. Ed. Generalitat de Catalunya. Departament de Medi Ambient i Habitatge. Direcció General de Medi Natural. Barcelona.
PHILIPS, Roger (19899. Los Arboles. Editorial Blume, S.A. Barcelona.