Valldoreix a Mossèn Cinto Verdaguer (1845-1902)
Sant Cugat del Vallès

    Vallès Occidental
    Rambla Mossèn Jacint Verdaguer
    Emplaçament
    EMD Valldoreix

    Coordenades:

    41.457937031544
    2.0674789868037
    422119
    4590014
    Número de fitxa
    08205 - 488
    Patrimoni moble
    Tipologia
    Element urbà
    Segle
    XXI
    Any
    2008
    Estat de conservació
    Bo
    Presenta algunes marques de vandalisme.
    Protecció
    Inexistent
    Inexistent
    Accés
    Fàcil
    Simbòlic
    Titularitat
    Pública
    EMD Valldoreix
    Autoria de la fitxa
    Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL)

    Placa rectangular, metàl·lica i amb lletres daurades, situada en un mur de contenció dedicat a Mn. Jacint Verdaguer amb un retrat del poeta amb barretina i llacet. El text és el següent: "Valldoreix a Mossèn Cinto Verdaguer (1845-1902) Aquelles verdes ribes florides que'l sol daura, Sant Just Desvern que obregen los tarongers y pins, de Valldoreig los boscos, de Hebron y de Valldaura, texexen ta futura corona de jardins. Oda a Barcelona, 1883. Jacint Verdaguer i Santaló. Valldoreix, desembre de 2008".

    Jacint Verdaguer i Santaló va néixer a Folgueroles el 17 de maig de 1945 i va morir el 10 de juny de 1902, a Vallvidrera, a Barcelona. El 1855 va entrar a estudiar al seminari de Vic i va ser ordenat de prevere el 1870. Aleshores, va ser destinat com a vicari a la parròquia del poble de Vinyoles d'Orís, a Osona. El 1865 va guanyar el primer premi dels Jocs Florals de Barcelona amb el poema "Dos màrtirs d'una pàtria". Va recollir el premi vestit de pagès al Saló de Cent de l'Ajuntament de Barcelona. El 1874 va començar a ser el sacerdot de la Companyia Transatlàntica, propietat del marquès de Comillas, on fou hostatjat a casa seva, al palau Moja, a les rambles. Entre els anys 1877 i 1893 va escriure els poemes l'Atlàntida i Canigó. Va patir una crisi espiritual, es va barallar amb la família López i Güell i el bisbat de Barcelona el va enviar al santuari de la Gleva, a Osona. Va tornar a Barcelona, passant els seus darrers anys com a prevere beneficiat a l'església de Betlem, a les rambles.