Es tracta d'una masia isolada ubicada a 1000m d'altitud i rodejada pels canals de Vall-Llobrega que desemboquen al riu de Peguera. És una construcció d'època moderna, de grans dimensions, que ha estat restaurada íntegrament respectant la morfologia pròpia de la casa pairal, tot i afegint noves volumetries. El conjunt es composa de diverses unitats constructives articulades al voltant d'un pati central. En l'emplaçament cal destacar el desnivell del terreny que és aprofitat en les edificacions per recolzar les seves façanes i crear diferents alçades. L'edifici principal es situa a llevant i compren el que originàriament va ser l'habitatge. Està format per dos cossos units que comparteixen amplada però difereixen en alçada, essent la nau orientada a migdia la que sobresurt alçant-se sobre PB+3. Aquest volum principal presenten una planta de tall rectangular. La coberta cau a dos vessants amb un carenat, orientat nord-sud, paral·lel a la façana principal (est). En aquesta paret hi destaca un cos adherit que sobresurt a nivell de primera planta. Juntament amb una altra nau emplaçada a l'extrem de llevant, conformen part de les edificacions auxiliars de la casa. Ambdues clouen el conjunt en aquest costat per mitjà d'un pati. Dins el recinte, a l'extrem de ponent s'alça el que havia estat una pallissa de PB+1. Presenta una coberta a dos vessants, amb un carenat, orientat est-oest, perpendicular a la paret d'accés. Avui, la part superior d'aquesta construcció conforma un cobert que queda sense tancaments a l'oest, mentre que la planta baixa comunica amb una gran estança semisoterrada que discorre per sota del pati central del conjunt i que s'enllaça amb els baixos de l'edificació principal. En quant als materials, totes les estructures estan construïdes en base a murs de pedres irregulars de mida mitjana rejuntats amb morter; a les cantonades de les edificacions es disposen carreus més grans i ben treballats, fet que atribueix consistència i reforça l'estructura; els paraments es mostren a pedra vista; les cobertes són de teula aràbiga; les obertures són senzilles i de tall rectangular o quadrangular, amb llinda de fusta. Cal fer esment de la galeria, amb barana de fusta, que s'origina a l'alçada de la sotateulada en l'edificació principal, on l'obertura té forma trapezoïdal. També hi destaquen les dues arcades vidriades de la zona semisoterrada, en una de les quals una estructura en vidre sobresurt del parament.
