Cal Tuyes

Cercs

Es tracta d'un edifici d'estil Neoclàssic en el que s'alberguen diversos habitatges. Es compon de dues unitats volumètriques que s'acoblen per mitjà de la façana principal, la qual comparteixen. En conjunt, presenta una planta en forma de ela, disposant-se la nau principal en sentit est-oest i la que cau a ponent en sentit nord-sud. En alçada, la construcció s'alça sobre planta baixa, primera, segona i tercera planta. La coberta, de teula àrab, cobreix de manera diferent en cadascuna de les naus; la de ponent ho fa a dos vessants amb un carenat, orientat est-oest, paral·lel al mur principal (nord); la meitat de llevant només ho fa a un, en sentit nord, tot i que la part central d'aquesta coberta s'aixeca i origina un petit teulat que cau a dos vessants amb carenat, orientat nord-sud, perpendicular a la façana principal. En quant als materials, es tracta d'una edificació construïda en base a murs de pedres irregulars de mida mitjana rejuntats amb morter orgànic. A les cantonades es disposen o bé carreus treballats de mida gran o bé maó massís, fet que atribueix consistència i reforça l'estructura. Els paraments laterals es troben arrebossats mentre que al nord i la sud es mostren a pedra vista i presenten un disseny en consonància amb l'estil que li és propi, especialment la façana principal. Es tracta d'una construcció complexa i diversa en quant al gran nombre d'obertures (repartides de manera endreçada al voltant de l'edifici) i la varietat tipològica d'aquestes. Centrant-se en el parament nord es troben, a nivell de planta baixa, un seguit d'arcades adovellades de mig punt. Les finestres dels pisos superiors (primer i segon) són de dimensions considerables, de tall rectangular orientades en sentit vertical i adornades als voltants amb maó vist. A primera planta destacar les dues balconades que sobresurten de la façana, amb baranes de ferro forjat. Les finestres del tercer pis són més petites, estan fetes amb arcs apuntats en totxo vist i s'emparellen de dues en dues. Es distingeix el rosetó central. Finalitzant l'anàlisi d'obertures, senyalar el conjunt de galeries corregudes amb baranes de ferro de la part posterior de l'edifici en cadascuna de les plantes, excepte a la tercera. Fer esment a que la façana sud, en la meitat de llevant, la qual mostra un plom més endarrerit respecte la part de ponent, és una frontal construït tot ell amb maó massís vist.